jueves, 15 de septiembre de 2016

Em surt el cor per la boca

El mister, en Jordi Truyols, em va recomanar un parell de caps de setmana abans de la ultrapirineu, de fer una cursa de 2 o 3h intenses per muntanya, estil mitja marató. 

Com que no en vaig trobar cap de propera i em tocava fer el triatló d'iniciació amb una amiga el dissabte, em va venir bé fer-ne una de 14km, 1/3 de marató, la Vall del Tenes, per la zona de lliçà d'amunt i Sta Eulalia de Ronçana. Es tractava d'una cursa molt ràpida amb només 200m+ per pistes i corriols. 


Ja m'imaginava que els ritmes no tindrien res a veure amb els treballats, però em venia de gust córrer. Així va ser, vaig començar a 3'15" el km i llògicament no vaig aguantar, només el 1r km, anava ofegat des d'un inici. El primer corredor de seguida va dominar la jugada i segón es va posar en Joan Palomeres, corredor que vaig conèixer a la Gurrinada i volia saber quin peu calçava. Vaig intentar seguir-lo però em veia passat de voltes i ell tant tranquil, em vaig adonar que jo no estava al seu nivell.




Amb sort vaig poder aguantar el ritme tota la cursa amb bones sensacions i poc abans d'arribar al final els últims 3km ens vam estar disputant el 4rt i 5e lloc amb en Manel Deli, un Manresà amb uns temps d'infart en curses planes mitges i maratons. Vaig intentar aguantar-lo, anava a un ritme molt bo fent una cursa progresiva, ell va dominar al final sense deixar-me res a fer.

Finalment 5e i 55'38" (3'30" més ràpids que el 2013). La qual cosa és molt agraida, superar-se sempre és bon senyal. Vaig acabar molt satisfet, però amb mal de cames i fatigat, soposo que l'objectiu de buidar-se va ser assolit. Tot i així, vaig passar una gran angoixa perseguint uns ritmes més alts dels treballats en la llarga distància.

S'ha de dir que la cursa la vaig córrer com a Oju ke passu, un grup d'amics que aviat serà un club de trail. De moment disfrutem junts de la muntanya. La vaig poder viure amb el meu amic Oriol i en Monti, que sempre és un gust trobar-me i compartir amb ells. Qué bé ens ho passem i així de pas ens vam poder posar el dia després de les vacances!!

Aquesta ha estat la meva última experiència, un pur tràmit, sense ser objectiu, tot i així, ens agrada donar el màxim sempre que sigui possible i per això considero que vaig fer prou bon paper. Espero poder posar alguna foto aviat.