domingo, 30 de diciembre de 2018

Campionat del món descalcista

El passat cap de setmana 10 i 11 de novembre a Oropesa (Castelló) es va celebrar el 2n Campionat del món descalcista. Consistent en una prova de 100m sobre pedres el dissabte 10 i una cursa de 10km en un entorn variat el diumenge 11. Personalment tenia moltes ganes de participar, per una banda per sortir una mica de la rutina que he agafat des del setembre i per altra per poder obrir-me al col·lectiu descalcista més enllà de Catalunya. No sabia ben bé què em trobaria, només m'havia proposat fer un viatge fugaç i poder gaudir de l'experiència, el lloc era ideal i el moment segur que portaria sorpreses.

L'event era organitzar per Emilio Sánchez Soro, de l'organització de freerun @campeonato descalcista en facebook. Poder conèixer a Emilio era un altre incentiu, és un referent del descalcisme a Espanya doncs va ser el primer en fer el camí de Santiago des de València descalç i només pel fet d'organitzar aquesta prova i reunir a la família descalcista ja valia la pena participar-hi.

En quant a les meves circumstàncies, doncs no sabia ben bé quines eren les meves condicions per poder afrontar la prova, estava clar que podia fer-ho però a quin nivell? El setembre vaig començar un grau universitari d'Educació Social i he hagut de limitar la dedicació a córrer als 2 dies que porto el grup de corredors a la feina i entre 1 i 3 dies més en funció de la disponibilitat i càrrega de treball dels estudis. Des del meu punt de vista en la vida s'han de poder atendre cadascun dels aspectes que la conformen, hem de ser capaços de trobar un moment per cada cosa per poder aconseguir una harmonia, la nostra responsabilitat és saber-nos organitzar i és el que aporta plenitud.

Finalment es va presentar el dia i em vaig poder desplaçar al lloc, 280km anar i després la tornada. Tenia moltes ganes i suposo que això va fer que el viatge no se'm fes tant pesat. La meva idea era portar-me el dinar i menjar després de la cursa per no haver d'afegir més costos a la despesa total que eren uns 100€ 50 de benzina i 50 de peatge aproximadament.

Allà vaig saludar a molts descalcistes a qui em feia il·lusió retrobar i fer-los una abraçada.

Aquesta troballa no va ser menys. Una experiència ben organitzada en tota regla, amb molta cura, fotografies i organització que ens va permetre recórrer una part de la platja i fer un petit recorregut pel poble amb la sensació que estava a la nostra disposició, ja que gairebé només hi érem nosaltres i persones pendents de nosaltres, tot un luxe.


Agradecimientos:


Gracias Amigos del descalcismo por encontrarnos y poder seguir conociendo a muchos más integrantes. Destacar la presencia de Paco y Vero, fans mutuos con los que tanto coincidimos y tanto apoyo nos damos.

Gracias a 5 dedos Valencia por poder encontrarnos, saludarnos y por esas conversaciones tan geniales con Jesus Trejo y la presencia, sonrisa i ánimos de Conchín entre otros que me hicieron sentir muy especial.

Agradecer, como no, a la animación personalizada de Capitán Cavernícola y Jesús Paterna, con esa esencia propia que nos invade y da un toque original al evento, que no se pierda nunca esa originalidad propia, porque es algo precioso y necesario.

Poder tener la presencia de los amigos Jesús Morales y Iván Regalado, también era un incentivo para desplazarme a Oropesa. Con ellos he aprendido a correr por la montaña con el antiguo equipo minimalista cck Merrell, ellos, junto a Ricardo Campos, me mostraron el camino al descalcismo.

Dar las gracias, por esas conversaciones y conocer en persona a Xavier Gil, un joven corredor descalcista, vegano, genial persona que sorprende con su conocimiento sobre alimentación y su presencia senzilla y natural.

También una alegría poder saludar y darnos un abrazo con Pili Troterilla con quien tantas conversaciones hemos tenido por las redes sociales pero todavía no nos conocíamos en persona, me encantó poder darte un abrazo.

Un placer los saludos, abrazos y ánimos de tod@s las participantes, me llevo vuestro cariño que es de un valor incalculable. Por mi parte sólo decir que cada encuentro con el descalcismo es una oportunidad para seguir creciendo, siento que la gente sonríe y está contenta compartiendo y dándonos apoyo mutuo.

En definitiva es de gran importancia para el enriquecimiento personal, para hacer crecer la cultura y para darnos cuenta que la familia está para apoyarnos y que no estamos solos. Me encanta el nivel que está experimentando el descalcismo últimamente y esto es una motivación para seguir trabajando.


Gracias, muchas gracias y hasta pronto. Feliz Vida.

Os pongo un video para que juzgueis con vuestros propios ojos.