Puntuant 4 punts a la trail Ulldeter, tocant el cel amb les mans i ensopegant a terra amb el cap!

El Trail Ulldeter quèia després d'una setmana carregadeta de feina i d'un cap de setmana coincidint amb la Verbena de Sant Joan, algunes circunstàncies no massa favorables, condicionant a més

Tot i així li vaig donar prioritat al cap de setmana, ja que em venia de gust poder passar-lo amb aquestes dues bestioles que tinc a Camprodon com a amics, la Imma i en Gerard, aprofitant així l'oportunitat de compartir amb ells la cursa curta d'Ulldeter.

Així va ser tot. Dissabte després de treballar arribava a casa a les 16, dinava i em feia una petita migdiada, per recollir-ho tot, fer la motxilla i cap a Camprodon. Arribava al poble a les 22, just per menjar alguna cosa i a dormir, hi van haver-hi sorpreses i una bona rebuda amb un sopar a punt per entaular-se, són uns amics genials!!

Després de passar una nit força bona el cos em demanava dormir més, però no hi havia més temps. Vaig fer el manta bastant i em llevava a les 6:30, massa just per esmorzar i anar a buscar el dorsal. Així quan vaig començar a córrer encara m'anava tornant, no li vaig donar importància fins que la cursa es va iniciar de veritat.

Ens vam trobar amb tot el volum de corredores i corredors que escalfaven i quan vam arribar a meta ens vam saludar, entre els que ens coneixíem, en Marc, l'Adrià, en Jordi, amics i companys de l'última experiència a la Garmin Trail Team, també eren allà. També vaig trobar-me amb en Daniel Pérez, que fèia molt temps que no ens vèiem, a lUri Permon i la Maribel dels Oju ke passu!!

Quan va començar a pujar sense treva muntanya amunt, és quan ho anava trobant, no em sentia del tot bé, però no hi ha mal que per bé no vingui, vaig afluixar deixant-me seduir per les vistes, que allà adalt, crestejant abans de la roca dels tres bisbats eren espectaculars.

 
Sentia la pluja que picava lleugerament a la galta dreta, accelerada pel vent. La vista de les valls a les dues bandes valia la pena, era la compensació a l'esforç que estàvem fent. Després d'un silenci que ho calmava tot, de cop baixàvem a la vall i sentíem com ases i vaques estaven de verbena encara, bramant i mugint com si s'acabés el món. Feia molta gràcia, era un contrast que el vaig apreciar amb molt d'humor. A continuació passàvem per l'avituallament i tornàvem a pujar el que quedava de desnivell positiu. A dalt del cel vèiem voltors que sobrevolaven les muntanyes planejant amb gran magestuositat, quin bonic regal. Un cop acabava la pujada, ja només quedava baixar pel prat i després pel bosc alpí, aquesta era la meva.

Vaig començar a aprofitar la baixada per recuperar ritmes i em trobava bé, cada cop la pendent era menys empinada i es podia córrer més. Quan ja gairebé era abaix vaig veure que m'indicava a 100m un últim avituallament. Anava molt ràpid, per un corriol de pissarra, tenia ganes de córrer i això fèia, fins que de sobte vaig entrebancar-me i no vaig poder controlar la caiguda, vaig aterrissar frontalment amb les mans i a l'aire pensava, menys mal, però de sobte vaig fer una tombarella i vaig ensopegar amb una roca al cap. Em vaig aixecar, anava afectat per la cafeina del gel que m'havia pres abans de la baixada i em notava el cos molt activat. Podia caminar i córrer, em feia una mica de mal el genoll i la cadera esquerra, em vaig tocar el cap i em rajava sang. Sorprenentment hi havia una ambulància al costat de l'avituallament, "no crec en les casualitats", vaig demanar que em miressin la ferida i em fessin una valoració i em van dir que tenia força obert. -Millor t'ho miri un metge uns quants punts t'enduràs!! km gairebé 21, allà va acabar la meva cursa. Més val que es quedi en una anècdota. Aquesta és la última imatge on em van veure córrer.

Vaig conèixer a en Carles, de Cerdanyola, voluntari, curiosament coneixia a la Itziar, familiar meva del mateix poble, el món és un mocador. Afortunadament no vaig perdre el coneixement, sí el seny, baixant tant ràpid. A vegades és al contrari del que es diu "Es pot perdre molt més a les baixades que a les pujades" especialment en el meu cas, si caus i has d'avandonar i encara que no em vaig fer més mal. La impotència de no acabar-me de trobar bé em va fer ser massa impulsiu, arriscant fins a un punt extrem, el risc el vaig pagar car, tot i així tot va acabar bé. Després de 2 hores vaig aparèixer així, amb un sushi al cap!!

Bé, una gran alegria veient el meu amic Marc García Villodres pujant al podi sub23, i és que va de pujada, està adquirint una experiència brutal cada cop sap fer millor les coses, això només és un premi per la seva continuitat i alegria que hi posa. Felicitats Marc. També vaig poder fer-li costat a l'amic Joan Caldenteny en l'últim km de la marató, quin tiu més dur, aguantant el tipus i sobreposant-se a una deshidratació, arribant a meta amb un gran somriure, aquests joves apunten molt fort!

Ara només em queda donar les gràcies, a tots els que esteu al meu costat, al Gerard i la Imma per les seves respectives medalles de xocolata, que no està gens malament, ho van fer genial i sobretot, per tenir-vos, és un luxe per mi, trobar-me amb vosaltres i com em cuideu és sempre una alegría, gràcies per ser com sou!!

També donar les gràcies a Land, per la roba i a tots els que em feu costat dia a dia permentent-me explicar anècdotes com aquesta que tanta vida em donen. Fins aviat.

Garmin Trail Team: Runners42.2 i Flexor sport entren en acció.

El passat dissabte 17 de juny vam tenir l'oportunitat de disputar la Garmin Trail Team, un recorregut per etapes de 200km atravessant Catalunya de nord a sud des de Castellar de Nugh fins a Sant Cugat amb un equip de 4 integrants i amics compartint la mateixa afició, córrer per la muntanya.

Jordi Arguisuelas, Adrià Prat, Marc Villodres i un servidor, Esteve Olivé, ens vam animar a aquesta aventura, proposada per la botiga de Parets Runners42.2 i en Jordi Arguisuelas amb el soport de Flexor Sport. Vam organitzar-nos la proba fent 2 etapes per cap distribuint així el volum i desnivell entre els més aptes per a cada recorregut.
Tot va estar plantejat com una experiència on gaudir, conèixer-nos una mica més i aprendre junts i així va ser, tot un èxit on vam poder compartir tot un dia junts ajudant-nos i treient el millor de nosaltres. 

L'abans va ser així, trobada a la Runners 42.2, per organitzar-nos, l'Adrià va proposar, coneixent les nostres aptituts, les etapes favorables, ningú va rondinar, tots d'acord. 

A continuació en Jordi, especialista en provocar emocions, entre nosaltres, per fer-nos sentir importants i també por/intriga als nostres adversaris, va fer això i ho va penjar com a cartellera, boníssim!!

L'ambient ja es va començar a caldejar, sobretot perquè Buff i PriviLife - Coreevo, també habien posat tensió amb els seus super equips i nosaltres no podíem ser menys. Bé, començava a sentir-se l'emoció. Finalment tot es va posar al seu lloc per embarcar-nos junts en aquesta gran aventura de 200km amb una única furgoneta, fent pinya, ja des de les 6 del matí del dissabte fins les 6 del matí del diumenge, sembla molt, però va ser curtíssim!!

Ens presentàvem a Castellar de Nugh, 45' abans 9:15, directes sense problemes, fent parada a Ripoll per esmorzar, omplir de gasolina els nostres dipòsits, pel que ens esperava. Recollim dorsals i ens presentem al breafing. Al poc, surt la primera etapa, protagonitzada, en el nostre equip, per l'Adrià Prat. Veiem la sortida i ens desplacem fins a Bagà.
Arriben, Privilife, al cap de 2' Buff i nosaltres als 10' aprox. Adrià amb molt bona cara, animat i satisfet dels esdeveniments.

A continuació surt en Marc, en una etapa que es presentava molt calurosa i sense pràcticament ombres, passant molta estona per camins oberts. Això sí amb ganes de fer-ho súper bé i mantenir la posició amb les dents.

Ens desplacem cap a Vallcebre per rebre'l i començar jo la meva.

Arriba en Marc molt acalorat, nerviós, però satisfet i mantenint la 3a posició. Molt bé!!!

Surto jo, tranquil, veient com el seguent grup em trepitja els talons, pujo a ritme la pista asfaltada i em passo el trencant, des d'un balcó sento: Ei, què fas? No és per aquí! abaix a la dreta!! Quina sort, que m'ajuden. Em trobo amb el component de l'equip que ens va al darrera i l'aviso perquè m'estava perseguint, girem i al cap de poc tornava a desviar-se i em perdo de nou, ara ells ens ajuden a nosaltres, quina sort d'anar junts, - per aquí!!

Bé, em poso les piles i començo a pujar amunt amb l'antena posada, surto d'un camí i baixem per un riu sec, de nou ens desviem cap un bosc de pins, em trobo bé, però fa moltíssima calor, corro i em dóna la sensació que vaig deixant enrere a l'equip que ens segueix. Em deixo portar per les meves sensacions per assaborir i viure aquesta etapa. Vaig avançant sense referències, procuro impregnar-me dels diferents tipus de bosc, pins, faigs, de tant en tant aixeco la vista i veig el pantà de cercs al fons, quina meravella. 

Sento fred inclús al bosc, tota l'estona protegint-me de la calor. Compto els km's de 5 en 5 fins que me'n queden 4 per l'avituallament km 21 o així, em quedo sense aigua i me'n recordo de l'ajuda de l'equip, sort que els he fet cas i m'he endut una ampolla més! Arribo a l'avituallament i em bec 1 ampolla d'isotònic, - ompliu-me la bossa sencera, si us plau! surto amb tot carregat, començo a pujar cap el monestir de Queralt. Vaig bebent, em sento inflat, però em fan mal els ronyons, faig un riu i pixo groc fosc, principi de deshidratació, però estic bé. De cop davant meu un seguit d'escales sense fi veient l'ermita de Queralt a dalt, ja ja ja, quin tip de riure, km 26, va amunt anem d'excursió! Tot arriba, sí, sí, arribo a l'ermita, veig un lavabo, entro, em refresco i segueixo. Va que ja només queda baixada! Vaig baixant fins que deixo el bosc. Entro a un polígon, sembla avandonat, és dissabte, molta calor, perdo les cintes i segueixo baixant avall, me n'adono, tiro enrere i veig que m'he deixat un camí.
Tornem a entrar a zona rural i bosquet de ribera, al cap de poc el deixo i arribo a una rotonda, ens aturen el trafic perquè passem, li pregunto a un home de l'organització, quant queda? Miro rellotge km 34, -Va que ja hi ets deuen quedar uns 4 o 5km per Avià! em moro de riure, que diu aquest boig? Era a 1 o 2km màxim del poble. Arribo a ritme per un camí pla i tots contents, menys mal, surt en Jordi.

Em costa desfer-me del localitzador i el chip de marcatge, però jo amb la calma. Sortim i cap el seguent poble, PuigReig, segons sembla li he tret 20' a l'equip que ens va al darrera. Cal esmentar l'espectacular refrigeri que ens tenien preparat a Avià, varietat de truites boníssimes, butifarra molt ben cuita, pa, coca de forner, tot fet amb molta cura i atenció, això sí!!

Arribem a Puig Reig, un poblet força proper, em dutxo i puc tenir unes paraules amb en Gerard Morales, quin bon paio! és molt familiar, ens desitjem ànims per seguir endevant. Veiem l'arribada de l'equip buff, destrossat, després del privilife i a continuació l'Argui que ve a bon ritme i animat, no sabem que farem, però passar-ho bé segur! Surt l'Adri, última acció per la seva part, quina sort!!

A continuació anem cap a Sallent, ja serà de nit i sortirà en Marc. Sallent és un poble bonic, coincidia que era festa major. Vaig dormir al costat del riu una estona sentint un salt d'aigua. Després hi havia un tiberi d'allò millor, ensaladilla rusa, tallarins a la carbonara, macarrons a la bolonyesa, gazpatxo, mare meva que bo!! Arriba l'Adri i ha de sortir en Marc, com una moto. I sí, es perd al principi i ens truca desesperat, però de seguida troba el camí de nou, tractem de relaxar-lo.

Propera arribada a Monistrol de Calders, és negra nit, arriba en Marc, molt fort, tant que deixa a l'Àngel enrere que l'ha anat a rebre, molt bona proba, segueix l'Argui. Penúltima etapa i em fa una mandra enorme. Em tocarà sortir rondant les 4 del matí des de Matadepera. Em prenc un café i em faig un fart de dormir al cotxe, però no tinc bon cos, tinc son. Em faig a la idea que em recuperaré durant el camí.

Arriba l'Argui i surto, m'he oblidat de posar el rellotge a to, no m'agafa senyal gps, el paro, el torno a iniciar, ja surto del poble i agafo un camí a l'esquerra de la carretera, tot pla. Començo a córrer a ritme i em vaig trobant bé, quan falten uns 5km per arribar al desnivell em prenc un gel. Sento sorolls pel costat del camí i se'm creua un super senglar, animo el ritme per deixar-lo enrere, però crec que s'ha espantat més ell que jo! ja ja ja

Segueixo i segueixo, em sorprenc perquè només passo trossets petits de sòl urbà i de seguida un altre cop al camí rural i bosc, crec que passo prop d'un hospital i després per una urbanització.

Em trobo amb la pujada i al cap de poc veig una llum que creua el camí, un ciclista freaky, mare meva i jo què sóc doncs? un corredor freaky, ja ja ja! Vaig com una bala, unes ganes de córrer amunt empès per l'adrenalina i la cafeina que fa estralls dins meu, em falta pujada, anem xerrant i m'explica que ha marcat el tram, li dóno les gràcies per ser allà i per la feina que ha fet que és de qualitat. Després em trobo un altre ciclista i m'explica que també és corredor i que és el primer cop que col·labora en l'organització d'una cursa, també li dóno les gràcies i li dic que és de gran valor el que està fent per nosaltres. 

Aviat arribo a Sant Cugat, sóc conscient que dins de poblat serà més complicat seguir les marques i que haig d'estar amb els sentits ben desperts, suo, el que no he suat durant el dia, vaig xop. Les senyals van d'una banda a l'altra de la calçada, passant per parcs, carrers, tallant vies fins que arriba un moment en una cruilla veig, on veig una cinta a terra, merda!! vaig a la dreta amunt i no veig res, torno enrere i vaig a l'esquerra. Pregunto a uns homes que estan bebent al carrer, -La Garmin Team Trail? em miren com si els parlés en xinès!! Se'm cau el món a sobre. Després d'agafar el mòbil, tot suat i no poder ni marcar, els hi demano que m'eixuguin el mòbil amb senyes. No m'entenen, de cop un diu -Ahhh eixugar, resulta que eren catalans. Mare meva quina turca que porten!!!

Parlo amb l'Àngel i no sé ni donar-li senyes, però em ve a buscar, em crida i vaig en direcció contrària, sóc super a prop, però em desespero, perquè no sé ben bé si podem fer tercers o ens atraparan!!

Finalment, després de rebre una ubicació de l'Adrià, que tinc por de no saber ni seguir, l'Àngel m'atrapa per darrera i em diu - Estigues quiet i segueix-me!! Em quedo més tranquil, el segueixo i en menys de 500m per carrerons entrem a la plaça, veig els meus companys, porto a l'Àngel suant, el pobre! L'Adrià em diu que m'aturi, i així entrem tots junts a meta, ens posen una cinta de guanyadors, m'encanta!!

Final feliç, malgrat uns segons després, començo a despotricar la meva desesperació i perdo els papers contra la organització, que no tenia cap culpa, en veritat ho havien fet genial en general, malgrat en alguns aspectes de la senyalització. Però jo no vaig ser capaç de gestionar les emocions en aquells moments.

Per sort, al cap de poc tornàvem a ser allà, per pujar al podi, 3rs per equips de 4, on va ser la meva oportunitat per disculpar-me per la meva mala actuació.

Una cursa molt recomanada, gran experiència grupal i un recorregut assequible a nivell tècnic per un corredor/a de nivell mig, amb uns paratges i traçats de gran bellesa, indrets destacables en la nostra geografia catalana. Una organització ben gestionada, amb voluntaris a totes les etapes i a totes les cruilles urbanes donant accés preferent als corredors i corredores.

Només em queda donar les gràcies a totes les persones que m'acompanyen per fer realitat aquestes aventures que em dónen tanta vida. En aquest cas, destaco la proximitat i carinyo donat per la família García Villodres, quins pares tens Marc, no els pots pagar ni amb tots els diners del món. Així també a l'Àngel, com no, per fer-nos costat en els moments fàcils i difícils i al sr. Jordi Arguisuelas, pels seus contactes i per donar-li forma a aquesta proposta així com al seu esforç posant els medis per fer-ho possible. Gràcies Marc, Adrià, aquestes experiències uneixen. I a tots els que hi vau ser!! Gràcies Runners i Flexor sport per aquesta experiència. Fins aviat amics.