De furgoneteo a la hivernal 2017

La primera cursa de muntanya de l'any se'm va presentar aquest passat diumenge. El seu atractiu era la proposta d'anar a estrenar la furgo nova d'en Yeray. I és que de birres es fan unes propostes que no tenen desperdici. Ens vam encaminar dissabte al vespre, entorn a les 20:00 i la idea era conduir fins a Campdevànol on passar la nit, en un llit que es munta sobre la furgoneta, per poder viure l'àmbient previ a la cursa. Vam arribar molt fàcil, seguírem les indicacions fins l'aparcament que es trobava després de la via del tren. Allà ja hi havia altres com nosaltres, establerts amb les seves autocaravanes i furgonetes. Ens vam establir i muntar el llit i després a sopar al poble, on ens esperava en Miguelou amb la Rut a un restaurant prop de la línia de sortida. 

Allà ens vam trobar amb alguns de l'organització que acabàven d'enllestir la hivernal nocturna, estava tot ben muntat, l'arc i una zona inflable on es feien els massatges, l'emoció començava a córrer per les nostres venes. Ens vam menjar una pizza en bona companyia comentant una mica com aniria la cosa, el perfil de la cursa, unes batalletes i aviat a dormir. Quan vam tornar de sopar ens vam trobar al Salva, un gran de les ultres que s'ho munta d'allò millor amb una furgo amb tots els luxes.

 Després d'una nit força comfortable però estranya, ja que no estàvem acostumats a dormir en aquestes condicions arribava el moment. Després de trobar-nos amb els valents d'en Marc i en Robert uns minuts abans de la sortida de la marató vam anar a buscar els dorsals i a esmorzar en un bar, ens vam vestir i apa a la fotre-li canya. 

En arribar a la sortida i veure a en Duarri, ja vaig veure qui era el favorit, s'haurà de treballar la cosa si es vol fer alguna cosa, vaig pensar. Ja ens coneixíem, del circuit arcs, que vam correr frec a frec en diverses ocasions, se li dóna molt bé córrer i també el desnivell, m'ho havia demostrat a Súria l'any passat i a tots els kmv guanyats, un gran referent per mi. 

Ens van donar el tret de sortida uns trabucaires i la cosa va sortir disparada a un bon ritme, així es veu des d'afora:

Després de tantejar el ritme de la cursa al cap de pocs km vaig veure que no era el meu i vaig reduir un pèl la marxa. Aquesta juventut va molt forta. Es va fer un grupet de 3 corredors i quan va arribar la primera pujada van seguir junts, jo al darrere. Al cap de poc, al pla del bosc, em va avançar un corredor de Firehawk.



Em seguien ben de prop 2 corredors més de Rarunning, al pla m'avançaven però a les pujades i baixades els anava guanyant terreny. Vaig poder mantenir el ritme, amb prou bones sensacions. Gaudia anant a un ritme fort, tot recordant el recorregut fet amb els amics Gerard i l'Adrià. És que és un gran plaer poder correr a un ritme intens pujant i baixant tot mantenint la sensació adrenalínica d'anar a tot gas!! Quan vaig arribar a l'ultima baixada ja veient el poble vaig apretar anant al ritme que em donaven les cames tot arribant amb una gran força a Campdevànol. Baixant les escales de l'esglesia m'esperava mon pare, amb gran alegría. Recordo que em va costar fer l'última corba, després de l'esglesia, la vaig fer molt oberta i ja em vaig veure arribant. Així arribava:

Gràcies Rut per aquesta foto. Amb un temps de: 1:47 em vaig plantar a meta. Molt content del resultat i 5e de la genera. I és que al Ripollés hi ha uns bons senglars, nivell de veritat i ben joves.

Donar les gràcies a tots els que van ser a l'aventura, Yeray, Miguelow, Ruth i com no a la presència de valor inconmesurable dels meus pares que sempre em recolzen i em fa tanta alegría que em puguin acompanyar.

Gràcies també a Jordi Truyols pel teu suport i entrenaments.

I ara ja fins la propera, que serà la Mitja de la Vall del Congost el proper mes de març, fins aleshores. A seguir gaudint del moment. Més info al face.