Presentació

Hola, benvingut, em dic Esteve i em considero amateur en el córrer per la muntanya, per l'asfalt, descalç, amb sandàlies o amb sabatilles minimalistes.

Etimològicament amateur, prové d'amaor', 'el que estima'.

M'identifico molt amb aquesta definició i sento que per mi és un punt de referència que guía la meva pràctica de l'esport en general.

També nedo, a la platja o la piscina, vaig en bici, per muntanya, com per la carretera. I com no, m'agrada també patinar amb roller skates, patins en línea, pel carrer, fent salts...

M'encanta sentir-me lliure, connectar amb la natura i sentir-me part d'ella. Sentir l'època de l'any, el moment del día, connectar amb l'entor i en definitiva sentir-me viu, fent el que m'agrada.

Sovint em pregunto: ¿D'on sorgeix el meu amor per la natura?

Quan era petit m'encantava la natura. Cada estació tenia els seus propis regals, la primavera m'obsequiava amb els espàrrecs i la rúcula, que recollia amb amb el meu avi, les flors i els rams. A l'estiu els fruits silvestes, com les prunes, les figues, les mores. Els cargols que anava a collir amb la meva iaia, amb l'herba pels conills i les diferents plantes per fer unguents, begudes i alcohols. A la tardor sortien els bolets que em tornaven ximple i anava a buscar amb el meu avi, coneixedor de gran varietat d'espècies.

Tinc present la insistència i alegria de mon pare per mostrar-nos, a ma germana i a mi, els paratges que va descobrir mentre feia el servei militar a la Vall d'Aran. Recordo mágiques sortides i campaments amb l'esplai Xabeca o amb el CEP quan era un infant.

Jo crec que tots pertanyem a la natura i és necessari sentir-la part nostra i sentir-nos amb ella.

I vosaltres us preguntareu: ¿I d'on prové la meva afició?

Doncs prové d'una experiència negativa i d'una positiva amb les seves conseqüències, no agradables, per una preparació no orientada a l'objectiu plantejat.

(-)
Quan tenia 14 anys vaig voler fer una cursa popular de poc més de 5km, vaig començar molt fort, aturant-me a vomitar a mitja cursa però amb la voluntad d'acabar i així ho vaig aconseguir. La decisió va ser no córrer més, allò no era el meu fort!!


(+)
Amb 30 anys vaig voler tornar-ho a intentar, em feia il·lusió fer una activitat diferent amb els meus cosins de Cerdanyola, ells corrien però jo nedava. La cursa escollida va ser la de Sant Vicenç de Mollet de 10km, que es celebra a primers d'any, finals de gener. Va ser una experiència molt positiva, va guanyar en Marc, l'Andreu i jo vam poder aguantar molt bé, arribant a meta en poc menys d'una hora i acabant a sprint.

(Conseqüències)
Vaig tenir uns cruiximents que em van durar una setmana, em feia mal tot. La conclusió va ser, això no em pot tornar a passar amb la meva condició física. Va ser el detonant que em va portar a començar a córrer amb regularitat.

Conclusió
L’esport per mi és una sortida a la vida, a sentir-me viu practicant allò que m’agrada, en cap moment és una via d’escapament. És una oportunitat per aprofitar unes hores connectant amb la natura i amb mi, una oportunitat per proposar-me nous reptes i anar més enllà del que mai m'imaginaria, l’activitat només és l’excusa.

És molt important a la vida marcar-se objectius, ens ajudarà a organitzar-nos, a superar-nos i guiarà el nostre procés. Marcar-nos objectius ens farà sentir vius. Alhora de permetre'ns superar-nos també reduirà la destrucció del nostre cos quan realitzem el que ens hem proposat, i així ens recuperarem més ràpid i seguirem tenint ganes de seguir mirant endevant.

El descalcisme i el córrer natural, no són una necessitat, gràcies a la técnica de carrera m'ajuden a absorvir l'impacte, destruir molt menys el meu cos, recuperant molt més ràpid i així gaudint molt més del camí, allargant la meva vida com a corredor.

Per arribar on sóc ara he passat per experimentar: els raids d'aventura, duatlons, de muntanya i carretera, triatlons, sprints, olímpics i mitja distancia, curses de muntanya fins a 110km i d'asfalt fins a maratons. Experimentar ens ajuda a conèixer-nos.

Aquesta és la meva història, si et ve de gust et convido a que em segueixis, a la cronología la trobaràs més ampliada i entendràs com he arribat fins aquí. Per mi és un plaer compartir i si alguna cosa et serveix doncs contentíssim, per això ho faig, per créixer junts.

Si et ve de gust, m'encantaria que em deixessis algún comentari, dubte, proposta, impressió.