Cursa de l'Alba 2017: aprofitar un dorsal no podia ser més emocionant.

Ja fa ben bé 15 dies vaig tenir l'oportunitat de fer la cursa de l'Alba. Una clássica proposta que celebrava ja la seva 30a edició i va ser una molt molt bona decisió.

Resulta que el 14 de maig es celebrava la cursa de l'Alba i a mi em convidaven a la Parets-Montserrat, ja que l'any passat vaig fer molt bon paper. La questió és que aquest any no estic fent gaires km's i la primera, la de l'Alba, una mitja marató em venia com anell al dit, perquè és la meva distància predilecta enguany.

Es va donar la situació que en Miguelow-flow, jajaj, no hi podia anar i a mi se'm van obrir els ulls com plats i cap allà que me'n vaig anar!! Encara se'm va fer més la boca aigua quan en Yeray, el "furgo king" em va proposar d'anar a sentir l'ambient en viu. Tot pintava de forma idílica, ja que a més es sumava que allò era entorn "tigres tropicales" i podria veure, estar i córrer amb els meus antics amics i companys "cck Merrell" i això m'omplia de d'alegría, iuuhu!! 

Hi havia altres aspectes d'incertesa, això sí, ú que estava en procés d'evaluació de la piscina amb el conseqüent treball a casa que havia d'avançar i dos les hores menys d'entrenament que fer aquesta feina m'ocasionava. Però això era el de menys, el més important com sempre era viure l'experiència i gaudir de tot plegat que això pintava d'allò millor.

Tot es va posar al seu lloc i el dia abans ens disposàvem a anar d'excursió en Yeray i jo. Tot perfecte, dorsal i berenar, on ens vam trobar a l'Andreu Simó favorit i corredor espectacular que ens mostraria la seva qualitat, li vam dir que no corrés gaire, però em sembla que no ens va fer gaire cas. Després, trobada amb l'Ivan, quina il·lusió, és un paio genial, es troba a faltar perquè és una persona que desprèn alegria allà on va i com que feia temps que no ens vèiem teníem moltes coses a explicar-nos. Va estar bé encara que jo en ocasions una mica en bàbia, jem jem!! 

Arribada amb l'animador nº1 l'Ivan          

Sopar, malament, en un bar de mala mort, mal sopats, tard, però bé, l'important era la companyia, no?? i era de luxe!!
Ens vam plantar amb la "furgo de luxe" a la mateixa esplanada d'asota la sortida i com prevèiem a les 6 del matí ja hi havia moviment. A mi no em va afectar gaire perquè, com he dit estava en bàbia, però al Yeray una mica més. Llògicament després d'haver sopat malament em vaig llevar mig resacós, boca pastossa, però sense problema.

Conclusió: "la propera vegada portaré el sopar". Vaig acceptar la meva part de responsabilitat perquè aquest cop em tocava a mi i no pas a en Yeray que ja s'ho havia currat l'anterior ocasió i per falta de temps i mandra, no ho vaig fer, pal al cap, ai!!

Total que sense més vam veure la sortida de la marató, amb en Granadero, que per sort feia la proba reina, la marató, puntuable pel campionat nacional. I nosaltres a les 9, una hora més tard, sortíem, després d'un escalfament prou interesant on ens vam reunir amb en Jesus, altre cck.

Vam sortir, força ràpids, jo m'havia oblidat el rellotge però vaig pensar que així aniria més tranquil. L'Ivan i en Jesus em van fer 5 cèntims del recorregut, "no apretis fins arribar al ciment, aquesta cursa es guanya a la baixada".

Amb en Jesus a l'arribada


Així ho vaig fer, em vaig situar entre els 4 o 5 primers pujant a Montserrat i sentia que havia de reservar, anar tranquil fins a la baixada, la meva zona predilecta. Arribats a Sant Miquel em trobava de luxe, ca-co Caminar i Correr. Baixem a Montserrat i cap amunt a Sant Jeroni. Sí allà em van avançar un parell de corredors més, però no m'importava.

 Arribat a Sant Miquel                   

Allà els animadors de luxe, Juan i Iván, va Esteve, tranquil, molt bé. Em trobo al Yeray baixant, ànims. Després en Jesus m'avança i corro amb ell, deixo que em faci de guía, allò és casa seva, quin luxe, és una alegria correr amb amics i veure'ls tant bé.

Ja estem a la baixada, arribem a l'últim avituallament i ara és la meva, començo a fotre llenya al foc, però sentint-me segur a cada pasa. Avanço al 5e, al 4rt, al 3r i poc després al 2on, no em pensava que els portés tant a prop!! 

Content i amb energia segueixo corrent a molt bon ritme fins arribar a l'última baixada que ja m'era familiar perquè havíem estat escalfant allà. Finalment arribo a meta quina sorpresa, no m'ho imaginava, 2on finalment.

Ens esperem uns segons i ja arriba el 3r, resulta que no estava molt fi i tenia el turmell tocat.

Aquesta foto resumeix el podi de la jornada, ni més ni menys en Joan Simó ens havia tret 12' mare meva, una demostració de la seva qualitat en tota regla.

Jo amb un temps de 2:11:40, ja podia estar content, no el seguent, contentíssim, no podia demanar més.

A la meta com no dutxa i divertiment amb tots els amics retrobats:

Ivan, Jesus i Juan d'esquerra a dreta. Tota una experiència amb molt molts premis com són tots els que vam poder retrobar-nos i passar una bona estona junts fent el que ens agrada.


I com no el cap de setmana de furgoneteo que ens va permetre conèixer una gran cursa, a la muntanya màgica.

A la imatge de la dreta amb en Yeray i l'Andreu. Gràcies a tots, gràcies a l'organització, pel gran recorregut i atenció rebuda. Gràcies al Yeray per l'oportunitat i la companyia, per soposat, sempre és un luxe.
Gràcies als cck per ser allà i aconsellar-me tant bé. I també com no al Jordi Truyols i a Land per ajudar-me en la preparació i equipament respectivament. M'ho vaig passar genial!!!

I com no, felicitar al meu nebodet, a qui li dedico el podi per haver estat el seu aniversari el 13 de maig, perquè me'n recordo de tu, ja són 8 anys. Felicitats i per molts més creixent amb tu!!!

Salutacions i fins aviat.