Però després de la Neorural, el dia 22 de desembre encara em vaig adonar molt més de la seva importància en la meva vida i del per què havía adquirit totes aquelles habilitats que em feien tant feliç.
"A la vida tot serveix per alguna cosa, res és per casualitat".
La questió és que el dia de la loteria del 2017 la meva vida va prendre un gir inesperat, vaig caure en bici, semblava que res, només una fisura en el metacarpià, però el genoll dret em feia molt mal, no em podia ni posar un mitjó, quan estirava o doblegava la cama per posar-me al llit no era gens agradable. Total, pensava que eren les cremades que quan es guarissin s'arreglaria però no. Ni tan sols em van demanar fer una resonància. Se m'havia acabat córrer?
Entre que estava de baixa i havia de demanar que m'ajudessin per moltes coses, vaig entrar en un sotrac. Jo aturat, la primera vegada a la meva vida, i no eren pas unes vacances, què podia fer? Ni m'ho plantejava, vida sedentaria pura, mals hàbits, vicis transtornadors que jo els feia encara més nocius. Finalment vaig dir prou, aquell no era jo, on era jo? Aquella sensació m'estava matant. La pregunta que em va fer reflexionar va ser:
Com puc fer que aquesta situació sigui una oporunitat per mi?
La resposta va ser llegir, paciència, estar amb mi, demanar ajuda als amics, a veure qui estava al meu costat? Vaig mirar a les prestatgeries de casa meva a la recerca d'aquells llibres que tenia pendents i vaig començar a devorar, odiava la lectura, però a mida que m'apropava començava a agafar-ne gust.
Una novela infantil, una altra juvenil, un llibre del perfil de l'animador sociocultural, un altre de transtorns psicològics, un de l'evolució del treball social a llatinoamèrica. Després vaig demanar al meu amic Oriol que em va dir em deixaria "Nascuts per córrer" i entre que trobàvem el moment i no, vaig anar a la biblioteca. Només em va cridar l'atenció "El arte de respirar bien" buf tota una revelació, el més senzill resultava ser el que necessitava en aquell moment per calmar la meva ment.
Realment només em vaig llegir els 3 primers complerts, el de treball social, el tinc a mitjes i el de psicologia a 3/4, aquest últim és molt interesant, una experiència de radio, però entre que t'identificaves en alguns desequilibris i no, s'ha de llegir amb calma. El de l'art de respirar bé, vaig llegir-me'n 3/4 practicant tots els exercicis i em va ajudar a calmar la meva ment i a sentir-me feliç amb mi i amb tot plegat, a processar tot el que m'estava passant. Em vaig posar a fer ioga que em va ajudar a poder doblegar més la cama i poc a poc em feia menys dolor.
Una tarda vaig quedar amb el meu amic Oriol, em va venir a veure i a portar-me nascuts per córrer, vam xerrar tot passant una estona divertida. Em va dir que me'l llegiria ràpid, 330p ràpid? Odiava la lectura! Buff em vaig adonar que quan trobes el que t'agrada, els miracles es fan realitat, en una setmana el tenia llegit, va ser revelador, volia més!! Em va donar l'empenta que necessitava i vaig confiar que el meu genoll tenia solució. Vaig començar a fer petites sortides molt suaus i em sentia bé, encara amb forces molèsties, no podia acabar de doblegar-lo, el que m'impedia córrer bé.
Clínic descalcista on vaig participar un cap de setmana abans de la cursa de Sant Vicenç, trobada amb alguns Amigos del descalcismo i Jordi Vizcaino, de www.feetness.com qui organitzava l'event.
Va ser la cursa de Sant Vicenç de Mollet i ja que havia hagut d'anul·lar altres esdeveniments, Trail Rocacorba, per tot plegat, tenia moltes ganes d'anar a veure amics, companyes i conegud@s al costat de casa i així ho vaig fer. Va ser una matinal divertidíssima, en huaraches vaig sortir i vaig estar acompanyant a qui tenia ganes que li fes costat i a qui no, doncs no, ja ja ja
Vaig estar al costat de persones a qui aprecio i ajudar a arribar a meta a alguns va ser una experiència molt agraida, igual que les xerrades un cop després de la cursa amb els que allà ens vam trobar. Una de les xerrades em va fer adonar de l'estima d'un amic que em va oferir la seva ajuda per seguir evolucionant el tema del genoll en el que estava inmers. Diuen que quan un té un problema és quan apareixen els veritables amics, i ja és ben veritat.
La questió és que la setmana següent vaig poder experimentar una evolució molt més favorable del genoll que en el temps que portava, ja s'acabava la baixa i el seguent dilluns ja em van donar l'alta, el 6 de febrer, just després de la mitja de Granollers que llògicament tampoc vaig córrer perquè duia el braç enguixat.
Després de tot el que havia passat havia après moltes coses, aprofitat el temps en molts aspectes, deixant alguns hàbits nocius per la meva salud, millorat el tema de l'alimentació, descansat, adquirit un gran gust per la lectura i em sentia inclús preparat per participar a la mitja de Barcelona el proper cap de setmana 11 de febrer.
Encara no sabia que tenia al genoll, però sabia que només podia seguir corrent descalç o amb 5fingers, fent ús de la millor biomècanica i aprofitant les habilitats descalcistes. Només així, descalç o semidescalç reduiria o eliminaria gairebé l'impacte i havia de seguir treballant tots aquests aspectes, ara, encara amb més convicció i decissió.
La setmana següent a la mitja de Bcn em farien una resonància i poc després em dirien el resultat, segons el qual podria acabar de decidir com m'organitzaria la temporada. Les meves sensacions em deien que anava per bon camí i malgrat sentia una lleu molèstia, tenia la certesa, en principi, que la lesió em permetia seguir endevant, ja veuríem com resultaria la cosa?
M'estava començant inclús a passar pel cap que podia fer la marató de Bcn i me n'adonava que la millor opció en aquell moment era fer-la descalç, Per què?
