Avui ha tocat experimentar sensacions en terreny menys familiar, en l'àmbit del triatló. No ha estat una experiència de flors i violes però he lluitat per fer-ho el millor, això sí. A les 9 ha estat la sortida, d'un diumenge misteriós amb boira que poc a poc s'ha anat esvaint. Ja comptava que no estaria tant fi com l'any passat, ja que no li dono gaire importància a la bici, la faig com a complement i és clar, en aquest cas és una disciplina igual d'important que les altres si es practica el triatló i això s'ha fet palès.
He deixat la bici al seu lloc, amb cura i fixant-me on era. La primera sensació ha estat la foto de sortida, amb el magnífica participació d'una onada de triatletes i triatletas del Club Triatló Montornés un club que ens anima a tots els membres que hi som dins a gaudir d'aquest esport tant dur i sacrificat. Puc assegurar que existeix una ànima que de cohesió que ens fa únics i ens ajuda a treure el millor de nosaltres, gràcies a les dinàmiques d'entrenament, activitats que fem junts i els valors que compartim.
Em sentia entre amics i ja sabía que avui era dia de patir, aspecte 1, que ja no m'agradava, però era el que havia escollit per saber de què aniria la propera experiència, la duatló del Prat per equips de la setmana que ve.
Bé, escalfament justet i sortida a tope, mirant el rellotge i corrent a 3'10" els primers 2km i petada al canto, com no, massa bèstia!! Regulant una mica per poder mantenir un ritme acceptable.
Arribo a la bici i la trobo a la primera, bona noticia, en sortir m'havia oblidat d'obrir-me la tanca per posar-me les sabatilles, ho faig i se'm cau la goma, la poso i se'm cau 2 vegades, finalment surto. Agafo un bon grup, veig al Javi Martínez, al Jaume González i al Sergi Jurado em dóna alegría però no sé fins on podré aguantar, vaig treient el fetge per la boca, 1 volta i els perdo, agafo un altre grup, amb l'Iñaki Moret, que m'anima a enganxar-me i porta al grup com una bala, l'aguanto una volta i el perdo, la tercera volta sol, a la meitat agafo un altre grupeta i aguanto com puc, encara!!
Finalment t2, surto i només puc dir, estoy rebentao!! em trobo al Manu Caro, al Joan Alarcón, l'avanço amb prou feina, ara ja és aguantar, però estic fastiguejat de tant esforç, arribo i 58'56" però no em compensa per tant patiment. Però que vols? penso dins meu, ja està bé, tot i així 2' més que l'any passat.
Després d'aquesta matada quedava la part divertida, veure els nens com viuen aquesta experiència, que això sí em venia de gust. He pogut sentir la motivació d'aquests petits grans triatletes que m'han fet tornar boig amb l'entusiasme que desprenien. Un gust trobar-me amb Tomas Gámez i els seus fabulosos fills que són unes autèntiques bestioles, 1r i 3r de les seves categories dels T-bikes. I també als Rockets, molt espectacular.
Estic content de l'experiència però reconec que m'ha posat al meu lloc. Felicitar em queda a Iñaki Moret per ser el primer de la seva categoria, pel seu entusiasme i motivació. I en general a tot el Club per seguir endevant dia a dia amb tanta força i voluntad.
Com no també contentíssim de les fotos fetes per Susana Sánchez, ets una artista captant instants, tant importants per nosaltres. Moltes Gràcies.
Próxima estació Duatló del Prat. I ja després muntanya, que ja ve de gust, la mitja de la hivernal de Campdevànol m'espera. Fins aviat.
Comencem el 2017 amb la ja clàssica cursa de Sant Vicenç de Mollet. Amb l'objectiu de veure com estem en curses curtes i rapidetes, després de 2 anys seguits sense fer-la em venia de gust tornar a la cursa que em va motivar a començar a córrer en el 2010.
No tenia estratègia, com sempre, no mirar el rellotge, córrer escoltant el cos i deixar-me portar acumulant bones sensacions i intentant acabar amb força i regulant per no perdre l'alegría. Fins arribar a deixar l'illa no m'he adonat que anava 3r, el Vallés Visió em perseguía, em sentia observat, sí que sóc important... En Jordi Martos m'anava al darrera i pujant als Pinetons m'ha avançat, dominant el 3r lloc.
He arribat al pont de l'A7, entrada a Gallecs i he continuat regulat per sentir-me bé i poder apretar a les baixades, que m'encanta i se'm dóna bé, poder fer-ho em fa gaudir més. Ja he vist que no hi havia opcions d'avançar al 3r, estàvem fent una gran cursa, tant ell com jo i ara el més important era arribar amb decència.
En la última pujada abans d'arribar a la pista he sentit que hi havia un que em seguia de prop però encara em quedava gas per defensar el meu lloc.
Arribo a la pista amb força per acabar amb un sprint, no molt contundent però suficient per sentir-me en forces i agrait de la feina ben feta, sobretot pel temps realitzat.
Per una banda m'he sentit agrait per mi per la gran marca que he fet i també pel 3r lloc d'en Jordi Martos. Sempre és una alegria poder veure un podi amb amics, Ivan Limia 2n i Jordi Martos 3r, ja sense esmentar el 1r d'Otmani, ja d'un altre planeta, ja ja!!
He
pogut gaudir d'un 3r lloc de la meva categoria, no m'ho esperava, és un
gran homenatge, als 7anys que fa que vaig córrer aquesta cursa per
primer cop fent més de 50'. Si em diuen que arribaria un dia a fer podi
ni m'ho crec, ja ja ja. Com no, també contentíssim del 1r lloc d'Eva Martos en el podi femení, ella ho viu i s'ho treballa dia a dia, sempre és un plaer trobar-te i compartir aquesta passió que ens caracteritza.
És un regal el podi de categoría amb Ivan Limia i Eva Martos, amics, companys d'entrenament i sobretot units per aquesta afició per córrer.
Finalment
34:41', 3' menys que el 2014, super satisfet per la progressió. Seguim
avançant, pas a pas i acumulant magnífiques experiències. Super 2017.
Ara ja amb ganes que comenci el nou projecte del 2017 equip XtrailMontseny. M'esperen 2 duatlons, du del circuit i du prat per equips i ja començarem en muntanya. Gràcies Jordi Truyols Smart training pel teu soport.
