Duatló ciutat de Granollers

Avui ha tocat experimentar sensacions en terreny menys familiar, en l'àmbit del triatló. No ha estat una experiència de flors i violes però he lluitat per fer-ho el millor, això sí. A les 9 ha estat la sortida, d'un diumenge misteriós amb boira que poc a poc s'ha anat esvaint. Ja comptava que no estaria tant fi com l'any passat, ja que no li dono gaire importància a la bici, la faig com a complement i és clar, en aquest cas és una disciplina igual d'important que les altres si es practica el triatló i això s'ha fet palès.

He deixat la bici al seu lloc, amb cura i fixant-me on era. La primera sensació ha estat la foto de sortida, amb el magnífica participació d'una onada de triatletes i triatletas del Club Triatló Montornés un club que ens anima a tots els membres que hi som dins a gaudir d'aquest esport tant dur i sacrificat. Puc assegurar que existeix una ànima que de cohesió que ens fa únics i ens ajuda a treure el millor de nosaltres, gràcies a les dinàmiques d'entrenament, activitats que fem junts i els valors que compartim. 

Em sentia entre amics i ja sabía que avui era dia de patir, aspecte 1, que ja no m'agradava, però era el que havia escollit per saber de què aniria la propera experiència, la duatló del Prat per equips de la setmana que ve.

Bé, escalfament justet i sortida a tope, mirant el rellotge i corrent a 3'10" els primers 2km i petada al canto, com no, massa bèstia!! Regulant una mica per poder mantenir un ritme acceptable.

 Arribo a la bici i la trobo a la primera, bona noticia, en sortir m'havia oblidat d'obrir-me la tanca per posar-me les sabatilles, ho faig i se'm cau la goma, la poso i se'm cau 2 vegades, finalment surto. Agafo un bon grup, veig al Javi Martínez, al Jaume González i al Sergi Jurado em dóna alegría però no sé fins on podré aguantar, vaig treient el fetge per la boca, 1 volta i els perdo, agafo un altre grup, amb l'Iñaki Moret, que m'anima a enganxar-me i porta al grup com una bala, l'aguanto una volta i el perdo, la tercera volta sol, a la meitat agafo un altre grupeta i aguanto com puc, encara!! 

Finalment t2, surto i només puc dir, estoy rebentao!! em trobo al Manu Caro, al Joan Alarcón, l'avanço amb prou feina, ara ja és aguantar, però estic fastiguejat de tant esforç, arribo i 58'56" però no em compensa per tant patiment. Però que vols? penso dins meu, ja està bé, tot i així 2' més que l'any passat. 

Després d'aquesta matada quedava la part divertida, veure els nens com viuen aquesta experiència, que això sí em venia de gust. He pogut sentir la motivació d'aquests petits grans triatletes que m'han fet tornar boig amb l'entusiasme que desprenien. Un gust trobar-me amb Tomas Gámez i els seus fabulosos fills que són unes autèntiques bestioles, 1r i 3r de les seves categories dels T-bikes. I també als Rockets, molt espectacular.

Estic content de l'experiència però reconec que m'ha posat al meu lloc. Felicitar em queda a Iñaki Moret per ser el primer de la seva categoria, pel seu entusiasme i motivació. I en general a tot el Club per seguir endevant dia a dia amb tanta força i voluntad.

Com no també contentíssim de les fotos fetes per Susana Sánchez, ets una artista captant instants, tant importants per nosaltres. Moltes Gràcies.

Próxima estació Duatló del Prat. I ja després muntanya, que ja ve de gust, la mitja de la hivernal de Campdevànol m'espera. Fins aviat.