De furgo al Congo: El boig derrapador de la nit.

Un cap de setmana més hem pogut gaudir en companyia de l'amic Yeray a una cursa local com és La mitja de Vall del Congost 2017. Vam dubtar si anar-hi a dormir, però la veritat és que al final el que es valora és l'experiència, no? Doncs cap allà vam anar a petar de cap... 

 Yeray i jo a l'entrega de premis, a l'ombra x no fregir-nos

Ell em va delectar amb el sopar, amanideta d'arròs integral amb fruita, hortalisses fresques, llavors, fruits secs, tonyina, taquets de pernil i esticks de cranck. Jo vaig posar els postres, flams de formatge fresc i ja ho vam tenir tot. Un passeig per reconèixer la sortida i au, a dormir. 

Deu ni dor el moviment nocturn al costat de la carpa habilitada al pavelló, de cotxes i carabanes només n'hi havia 2, però de noctàmbuls una pila donant guerra. Jo em vaig quedar clapat aviat, però al pobre Yeray li van donar la nit. Sobretot el tiu que va venir 3 o 4 cops a fotre una recta apretant amb el cotxe derrapant a una glorieta i tornant a marxar per repetir al cap de poc, quin crack, va estar a punt de cambiar la furgo de lloc per gaudir d'una mica de pau. Altre ocasió buscarem un lloc més tranquil, hem après la lliçó!!

A les 7 ens llevàvem, per començar a les 8:30. L'esmorçar també el portàvem de casa, jo cereals, fruits secs, un platan amb llet de cibada i un te que m'he pres en un bar. Ens trobàvem amb l'altre company Oju ke passu, en Miguelow i escalfàvem junts fins poc abans de la sortida. A la línia de sortida ens trobem amb en Soley i també en Xavi Prims, un gran a la cursa en uns principis i al circuit Arcs. També amb en Joan Caldentey, aquesta joventud ho viu amb una alegría que dóna gust. I com no, a la incomesurable companyia, en aquest cas fent de supporter d'en Robert Sayol.

Previ a la cursa i compte enrere

Surt la cursa i marco ritme davant, a ritme alegre però sense abusar, fins a l'entrada del corriol de pujada quan m'avancen com cabretes els primers, vaig a fer la meva cursa, intento aguantar-los, però penso que si haig d'arribar ja arribaré, però vull gaudir!!

 Sortida de la cursa a tota pastilla

De moment feina a la primera pujada amb 2 corredors més tantejant el terreny, al final de la segona i més forta pujada, km 9 ja em posiciono 6 i vaig fent el meu ritme, buscant sensacions, corrent sentint-me segur i a gust en el meu medi. Quines ganes que tenia de muntanya!!

Em sentia bé, molta baixada de cop, però també trams molt bonics amb pista però també corriols tècnics i altres estrets i tancats voltejant la muntanya, dels que et fan sentir-te part de la muntanya, perquè sembla que hi ets dins. Riu, riu, riu i més riu, no sé com ho faig però no m'he mullat ni els peus, serà que no toco a terra, volo ja ja ja, després més pujadeta, que quan venia era continua i anaves sentint aquesta mena de sensació de ser acollit per aquell indret humit i efervescent de primavera que començava a esboçar-se amb l'olor a farigola i els colors i les flors.

Arribant dalt de la penúltima pujada bons ànims, va que això torna a canviar, avall i gaudir fins abaix corrent de puntetes a cámara lenta sentint el control i l'equilibri del propi cos com adaptant-se a la superficie, més aviat pedregosa de l'entorn. Arribats a la pista quedava la pujada de la "muerte" i sí, que divertit!! Es veia un passadís de pedra estret, com si anés cap el cel que no sabies ben bé quan acabaria, va última pujada de la mitja!!


Arribats al cel ja només quedava baixada, allà es creuaven els itineraris de la mitja i la marató, animat fins la sacietat, és l'Esteve!! era la mare d'un amic, ànim va, ànim vas molt bé!! aquests moments són els que et fan sentir important quan veus que la gent et coneix i vol compartir amb tu aquella alegria de veure't allà. Pura energía i aliment de l'ànima!! 

Aquesta imatge és un obsequi de l'animadora

Baixant ràpid però controlat amb ganes d'arribar i amb molt bones sensacions. Arribats abaix, pont i tros urbà fins a meta, molt satisfet, arribant amb alegría i força, no es pot demanar més!! Finalment 6e de la general i 2:11:01. Després relacions públiques amb els companys trobats i els animadors. Grans troballes!!

Joan i jo a l'arribada

  Joan, Robert i jo xerrant a l'arribada

Avui ha estat el meu debut en cursa amb Land Clothes, ho he fet amb una samarreta mallot de trail de màniga curta i cremallera. Ajust i comoditat total, ni fred ni calor, sensació molt agradable i fina a la pell, recomano no posar impedibles pel dorsal, millor portadorsal, errada meva. A les cames pantaló malla, comoditat, protecció i frescor a la vegada amb prestacions. A les butxaques de la cintura hi he posat una ampolla de 250ml perfecte, un gel i després els guants i el buf, prestació estratègica i ben fixada al cos. Moltes gràcies per la vostra ajuda Land Clothes, ho valoro amb molt de gust. També donar les gràcies a Jordi Truyols per adaptar-me els entrenaments i dornar-me els seu soport sempre.

I en aquest cas felicitar a l'organització pel marcatge perfecte i el preciós recorregut que ens han ofert a la mitja, enhorabona Vall del Congost. I a tots els que estan al nostre costat i ens ajuden a seguir millorant i a viure aquestes experiències de forma autèntica.

Fins aviat, la propera el trail del Montseny, us explicaré el nostre plantejament properament, no té desperdici, ens espera una nova experiència en companyia!!