Montescatano 2017, la cursa de muntanya de Montcada.

Ki havia de dir que a Montcada hagués una cursa de muntanya tant coneguda i també dura? Doncs sí la Montescatano.

Després de diverses vegades recomanada pel Valcàrcel i altres amics de ca n'Arimon aquest any m'hi vaig inscriure, hi havia campionat europeu de veterans, però havia de tenir llicència i com que estic al triatló, vaig preferir fer la de 21.7km i 1150+, quina passada!!

Després de diverses curses d'asfalt, la cursa de la Llagosta de 5k descalç amb Bea Cantero el 9 d'abril i de la mitja de montornés augmentant distància també amb els peus lliures, aquest cop amb mitjons el 23 d'abril, avui tocaba el que m'agrada, muntanya i a més cursa de proximitat.

La jornada ha començat trobant-me amb moltes cares amigues, Paco Ruiz, corredor de la cursa curta amb huaraches, Gema Macián i Jose Ma Bellido amics de ca n'Arimon que també feien la cursa llarga. A la sortida parlant amb Francesc, de Berga, guanyador de la cursa curta.

Hem sortit a tota bala amb en Carlos Cera, el primer classificat, corria molt bé, m'ha encantat observar-lo d'aprop i abans d'acabar el tram pla ja he vist que no hi havia res a fer, jo no el coneixia. En Francesc també anava amb mi, després de 2km o així ens ha avançat el segon classificat pujant, ja he vist que pujava molt fi i he seguit fent la meva carrera. Així ens hem posicionat els 3 primers de la cursa llarga davant dels de la curta, em sentia content de tenir corredors de nivell que m'ho posessin difícil perquè així em podia medir amb ells i això també aporta emoció a l'assumpte.

De seguida que he vist que anava sol, ja he començat a regular, buscant una comoditat que em permetés anar donant gas però regulant per afrontar l'experiència amb energia fins el final tot seguint les indicacions amb seny, aspecte que dóna un punt d'avantatge i gaudint el circuit, aspecte més important per mi.

Així ha estat un mix entre pista i corriols, però poc tècnics, molta pujada, no s'acabava mai, era continua, en general molt corrible, que això és el que li donava intensitat. El recorregut era sorpresa rera sorpresa, molta corba, s'entrellaçava en molts trams amb la cursa curta, el que obligava a estar molt atent. En uns quants trams d'aquests pujant a les antenes m'he trobat amb en Mau, diseñador barefoot, encomanant aquest bon rotllo que el caracteritza.

L'organització era de luxe, animaven que donava gust, inclús diria que es deixaven la pell per fer-nos sentir importants, aconseguien renovar la nostra energia i recordar-nos de l'alegria que era ser allà fent el que ens agrada, enhorabona per aquest aspecte, quan la gent ho viu al teu voltant tu també ho reps tot això, així ho he sentit, gràcies!!

S'havia d'estar atent, no hi havia trams plans pràcticament, ja em va dir el Jose Ma que em guardés que el final era dur, ens trobaríem un tallafoc al 16-18 però no em pensava que fos tant, lluny, però menys mal, perquè ja no podia ni córrer, ja ja ja.

Molt satisfet, he pogut mantenir el ritme fins el final, fent una cursa molt regular acabant finalment en 3a posició, amb un temps de 1:49:40. El tercer a 2' guanyador de la cursa l'any passat, això vol dir molt bé, hem donat guerra aquest any.

Finalment hem aixecat copa, no de trofeu, però sí de cervessa amb en Joan Gratacós i Lídia Paniello que ens han vingut a animar, és un luxe aquests animadors. 

Com sempre donar les gràcies a Land per la roba i confiar en mi i a Jordi Truyols Smart training per l'ajuda en els entrenaments. Igual que a totes les persones que hi han sigut i les que no, però que hi he pensat i pensen en mi. Aquest podi li dedico a la meva germaneta que ha estat aquesta setmana el seu aniversari i me l'estimo molt, felicitats i per molts més, muuuua, suma i seguim. Properament cursa de l'Alba a Montserrat, fins aviat!!!

Trail del Montseny "Els corredors trapelles entren en acció".

Hola amics, el dissabte 1 d'abril vaig deixar la meva feina a la piscina per anar a matar la perdiu al Montseny, on a part que no se m'havia perdut res, hi havia unes prediccions metereològiques fatals, aspecte molt divertit i pintoresc.

Feia prop d'un mes, em va venir de gust fer un equip per correr el trail del Monseny, doncs les experiències compartides valen molt més. Vaig buscar a 2 trapelles més, un d'ells, l'Aleix Cunillera, ja el coneixia i l'altre va ser questió d'unes trucades. El tercer corredor m'havien dit que era un corredor amb grans resultats però mirant per internet em vaig acabar de sorprendre, semblava que no estava molt fi, li deien "el keniata loco", de seguida que li vaig comentar va mostrar predisposició per participar a l'aventura. Era una experiència nova per ells 2 jo ja n'havia viscut una semblant amb en Didac Parrado i en Miguel Ángel Ortega a Emona el 2015.

Ens vam proposar com a objectiu poder gaudir de la cursa i si amb aquest pretext podíem, a més, aconseguir un resultat, doncs que això fos questió de l'atzar. La festa va començar fent la inscripció i decidint el nom de l'equip, al final clar i català "Corredors trapelles".

L'un sortia d'una galipàndria i l'altre no havia parat de competir, quan va arribar el dia les cames no li tiraven, les del Keniata Loco, però tot i així no ens podem queixar perquè per no tirar-li va complir ben bé el seu paper!! 

Ens vam plantar a Seva, recollint els dorsals el vaig conèixer amb l'Àlex Martínez, amb l'Aleix sí es coneixien, havien coincidit en algunes curses. Vam idear un pla i quan vam arribar a meta i en Jordi Gamito va aparèixer només volíem seguir-lo a veure què fèia i què podíem fer.

Sí, anàvem darrere, com si fos la nostra presa fins que va arribar un punt pujant el Turò de l'home que vam dir, aquesta no és la nostra carrera. Ens va passar l'Albert García i en Rafa Bethencourt amb molta força i ganes de fer-ho bé. Arbustos, rierols, els difícils corriols fins arribar a dalt de la muntanya. Nosaltres vam seguir el nostre camí arribant al cim entre els 5 primers i tenint clar el que havíem vingut a fer, gaudir de l'experiència.

Dalt el Turó ens trobàvem a l'avituallament amb Xevi Edo, el vaig abraçar i donar les gràcies per ser-hi, és algú que desperta molta alegría trobar-lo. Ja queia calabruix com si estiguessin abonant el camp i de sobte es va posar a nevar, quin espectacle, queien pallancs grossos del cel i anaven cuallant a terra. Ens sentíem afortunats de ser allà i ser protagonistes d'aquell espectacle davant nostre i no ens espantava, al contrari tot ho feia molt més emocionant.

Corredors trapelles tapats fins el cap passant per les Agudes

Anàvem pendent els uns dels altres i ara tocava baixar fins Sant Marçal. No era un camí fàcil estàvem atents de les pedreres i roques punxagudes, ens anàvem animant entre nosaltres i com a coneixedor del recorregut feia una mica de guía. Vam arribar molt bé a Sant Marçal, acabaven de posar l'avituallament i només hi havia fruita, ens aturàrem a fer un moix i decidits seguírem fins a Collpregón. La pujada es va fer una mica dura i només pensàvem en arribar a Viladrau. La baixada va ser molt agraida, baixant per una fageda, el bosc ple de fulles i rierols, el camí era tècnic però es podia córrer força, tot i així com que no teníem cap equip que ens fes pressió vam preferir anar més tranquils, gaudint d'aquell dia gris que ens permetia sentir els últims batecs de l'hivern al nostre voltant. Alguns corredors de XtrailMontseny ens anàven avançant, després n'hi havia un altre, intrèpid a les baixades que era molt difícil de seguir, tenia una gran traça i se'l veia gaudir de veritat.
El camí del castanyer de les 9 branques, em vaig enrecordar del Marc Villodres abans d'acabar l'any quan vam fer la primera expedició del track, quina aventura!!

Vam arribar a la pista on de seguida donava a una carretera que portava a l'avituallament, estàvem molt contents, som els 503 "Corredors trapelles" el primer grup. El que quedava, pujar a Sant Segimón i baixar a Seva era un recorregut que no coneixia i per mi va ser l'esclat de la primavera. 

Violetes al costat del camí, no sé si eren cirerers o ametllers florits per tot arreu i entremig grans castanyers gegants, era brutal, anàvem tranquils fent-nos a la idea que venia la última pujada i sí, va arribar. Era espectacular vam creuar un riu, com autèntics coneixedors del bosc, sense problemes, entre les roques. Vaig començar a córrer, tenia ganes i vaig deixar els meus companys enrere, plovisquejava, fort amunt i quan vaig arribar a dalt vaig començar a admirar el paisatge.

Només vaig ser capaç de fer una foto perquè anava mullat fins les orelles, tot i així era sensacional sentir com la muntanya era viva al nostre voltant. Va ser brutal vam arribar a dalt a Sant Segimon i en entrar a l'avituallament va començar a ploure torrencialment. Ens vam aturar i per dintre meu vaig donar les gràcies per haver-nos ensopegat allà. Figues, fruits secs, barretes, va ser un avituallament en tota regla, em va encantar i just en el moment precís. Vam seguir fins arribar veritablement a l'últim punt alt de la cursa i ja només quedava baixar fins a Seva.

Ho estàvem fent de nassos, molls com polls i amb una gran alegría, malgrat les cames ja no responien com al principi, vam seguir fent-nos costat. Em vaig adonar que aquells moments eren els importants per fer costat als meus companys i així ho vaig fer. Pendents d'ells i en companyia ens vam encaminar junts fins el poble de Seva.

Encara hi havia algun tram de roca mullada, tècnic on relliscàvem i per tant més valia que anéssim en compte perquè el que més volíem en aquell moment era només arribar a meta i si podia ser sent el primer grup, ja que ens ho havíem treballat tota la cursa.

I va arribar un moment que ja vam començar a trobar cases i quan entràvem al poble una família ens va començar a cridar des del seu balcó, nosaltres els responíem cantant i cridant com indis, va ser molt divertit, l'alegría de ser allà es respirava en l'ambient. El poble ens donava la benvinguda.




Després de girar en una corba, ens vam topar amb la linia de meta, ens vam agafar els 3 per entrar plegats i amb gran satisfacció de concloure la proba, quina gran experiència havíem viscut!!! Quan vam dir que érem el primer grup ens van posar una cinta i ens van tornar a fer entrar, sempre m'havia fet il·lusió arribar amb la cinta i aixecar-la va ser molt divertit.

Així és com vam arribar

Mullats fins el fetge vam anar corrent a agafar les motxilles per gaudir de la merescuda dutxa calentona i treure'ns el fred de sobre. Després vam poder gaudir d'un merescut dinar de germanor compartint la jugada amb en Rafa Bethencourt, segón corredor i Albert García, tercer. També vaig tenir el privilegi de comentar la jugada amb en Jordi Gamito, això més tard i de donar-li l'enhorabona pel magnífic temps 3:45, una hora menys que nosaltres, és un gran resultat, per ell un entrenament el més ràpid que va poder. És curiós i realment de valorar que un professional com ell és, es dediqui a ser paleta i pugui arribar a estar al nivell en que està convinant l'exigència de l'entrenament amb la seva vida personal i professional, per treure's el barret!!

Donar les gràcies em queda a aquest parell pel seu gest de poder acompanyar-me en tal experiència, la recordaré per temps 


Gràcies a totes les persones que ho feu possible, m'acompanyeu i m'ho poseu fàcil en el meu dia a dia.

Gràcies a aquest parell per fer realitat aquesta experiència, me'n recordaré per molt de temps.



Estic molt content d'haver conegut i parlat amb Rafa Bethencourt, que va saber gestinoar molt bé la cursa. Igual de veure de prop el nivell que està agafant l'Albert García.

Gràcies a Land per ajudar-me amb la roba, vaig anar vestit amb Thermoland Clothes. Rova termoreguladora, mantén l'escalforeta del teu cos, expulsant la suor cap enfora i sense deixar gens de mala olor gràcies a la filatura de plata. 

Gràcies a Jordi Truyols Smart training pel seu soport amb els entrenaments.

Seguim assaborint el camí, fins aviat!!