Montescatano 2017, la cursa de muntanya de Montcada.

Ki havia de dir que a Montcada hagués una cursa de muntanya tant coneguda i també dura? Doncs sí la Montescatano.

Després de diverses vegades recomanada pel Valcàrcel i altres amics de ca n'Arimon aquest any m'hi vaig inscriure, hi havia campionat europeu de veterans, però havia de tenir llicència i com que estic al triatló, vaig preferir fer la de 21.7km i 1150+, quina passada!!

Després de diverses curses d'asfalt, la cursa de la Llagosta de 5k descalç amb Bea Cantero el 9 d'abril i de la mitja de montornés augmentant distància també amb els peus lliures, aquest cop amb mitjons el 23 d'abril, avui tocaba el que m'agrada, muntanya i a més cursa de proximitat.

La jornada ha començat trobant-me amb moltes cares amigues, Paco Ruiz, corredor de la cursa curta amb huaraches, Gema Macián i Jose Ma Bellido amics de ca n'Arimon que també feien la cursa llarga. A la sortida parlant amb Francesc, de Berga, guanyador de la cursa curta.

Hem sortit a tota bala amb en Carlos Cera, el primer classificat, corria molt bé, m'ha encantat observar-lo d'aprop i abans d'acabar el tram pla ja he vist que no hi havia res a fer, jo no el coneixia. En Francesc també anava amb mi, després de 2km o així ens ha avançat el segon classificat pujant, ja he vist que pujava molt fi i he seguit fent la meva carrera. Així ens hem posicionat els 3 primers de la cursa llarga davant dels de la curta, em sentia content de tenir corredors de nivell que m'ho posessin difícil perquè així em podia medir amb ells i això també aporta emoció a l'assumpte.

De seguida que he vist que anava sol, ja he començat a regular, buscant una comoditat que em permetés anar donant gas però regulant per afrontar l'experiència amb energia fins el final tot seguint les indicacions amb seny, aspecte que dóna un punt d'avantatge i gaudint el circuit, aspecte més important per mi.

Així ha estat un mix entre pista i corriols, però poc tècnics, molta pujada, no s'acabava mai, era continua, en general molt corrible, que això és el que li donava intensitat. El recorregut era sorpresa rera sorpresa, molta corba, s'entrellaçava en molts trams amb la cursa curta, el que obligava a estar molt atent. En uns quants trams d'aquests pujant a les antenes m'he trobat amb en Mau, diseñador barefoot, encomanant aquest bon rotllo que el caracteritza.

L'organització era de luxe, animaven que donava gust, inclús diria que es deixaven la pell per fer-nos sentir importants, aconseguien renovar la nostra energia i recordar-nos de l'alegria que era ser allà fent el que ens agrada, enhorabona per aquest aspecte, quan la gent ho viu al teu voltant tu també ho reps tot això, així ho he sentit, gràcies!!

S'havia d'estar atent, no hi havia trams plans pràcticament, ja em va dir el Jose Ma que em guardés que el final era dur, ens trobaríem un tallafoc al 16-18 però no em pensava que fos tant, lluny, però menys mal, perquè ja no podia ni córrer, ja ja ja.

Molt satisfet, he pogut mantenir el ritme fins el final, fent una cursa molt regular acabant finalment en 3a posició, amb un temps de 1:49:40. El tercer a 2' guanyador de la cursa l'any passat, això vol dir molt bé, hem donat guerra aquest any.

Finalment hem aixecat copa, no de trofeu, però sí de cervessa amb en Joan Gratacós i Lídia Paniello que ens han vingut a animar, és un luxe aquests animadors. 

Com sempre donar les gràcies a Land per la roba i confiar en mi i a Jordi Truyols Smart training per l'ajuda en els entrenaments. Igual que a totes les persones que hi han sigut i les que no, però que hi he pensat i pensen en mi. Aquest podi li dedico a la meva germaneta que ha estat aquesta setmana el seu aniversari i me l'estimo molt, felicitats i per molts més, muuuua, suma i seguim. Properament cursa de l'Alba a Montserrat, fins aviat!!!