Alimentació en llarga distància

Quan un entra en el món de l'esport i vol obtenir un rendiment, independentment de la distància que faci, alimentar-se bé serà la clau per sentir-se motivat i amb força per fer front al dia a dia del que es proposa.

Menjar ≠ Alimentar-se

Menjar és ingerir aliments.
Alimentar-se és proporcionar al cos el que necessita pel seu correcte funcionament, creixement i conservació.  

Alimentar-se bé abans, després i durant la pràctica esportiva i durant la vida és una de les claus per estar saludable i poder afrontar la vida diària.

Com veieu l'alimentació no només depèn del menjar, calen altres tipus d'elements que el cos necessita per estar bé, cal escoltar el cos i saber quines atencions requereix en cada moment. Estimar-nos, mimar-nos, descansar i fer altres activitats que ens ajudin a portar una vida ordenada, que també seran claus per la nostra alimentació, la que ens durà a sentir-nos en equilibri a la vida.

Des de la meva experiència i aprenentatge en la vida, vull compartir un seguit d'aliments, per mi de gran importància que m'aporten grans beneficis i poden ajudar recuperar-nos i a fer-nos sentir bé. 

Primer de tot he de dir que no utilitzo suplements, perquè considero que a la natura ja existeixen alguns aliments que poden reforçar-nos o suplir mancances. Tot i així, no els excloc, sí són importants, en certes etapes de l'any i en certs moments per equilibrar la nostra dieta, tot i així només en certs moments. Prendre semple suplements, per mi no és adequat, doncs el cos s'acostuma a ells i després no fan l'efecte que volem o desestructuren el nostre cos.

Aliments secrets: Kinoa, Chia, Cúrcuma, Clau, Canyella, aigua de mar, Gengibre, tes i infusions, estevia.

La Kinoa és un cereal semi integral amb grans propietats recuperadores i contingut proteic alt.

El clau, la canyella, el pebre i el gengibre són elements bàsics de la cultura tradicional xinesa. Escalfen el cos, són vigoritzadors, dónen energía i fan sentir-se bé, en el te Chai ja hi venen inclosos i si a sobre hi posem aigua de mar ja ho tenim tot. 

Nota: els taraumaras hi afegeixen chia al te, jo també.

Té chai + aigua de mar = hidratació + sals, magnesi i minerals varis + antioxidants 

cereals + llegums = aminoàcids ramificats 

Aliments per un equilibri Hormonal: Kinoa, tomàquet cru, remolatxa, brócoli cru i al vapor (però ja perd propietats, millor saltejat), bledes, espinacs (aquests dos es poden prendre crus o saltejats), cols de bruseles, entre d'altres...


Aliments amb greixos saludables: Fruits sec o oleaginosos, peix blau, oli d'oliva, oli de sèsam, oli de girasol, oli de lli, oli de nous, canam, sèsam. Els olis sempre de primera prensada i en fred. Són omegas 3 de molt bona qualitat pel cos.

Els oleaginossos són molt bons pel cos són tots els fruits secs (nous, avellanes, ametlles, anacards, coquitos, cacahuets, castanyes, pinyons, coco i també les panses, prunes, nabius, orellanes... i sobretot les pipes (girasol, carbassa, lli) s'han de prendre en cru.

El peix blau, és el peix gras, són (el verat, la sardina, el salmó, la tonyina, peix espassa...)

Per altra banda per la cocció es recomana usar d'oliva. En cru, tots.

Els fruits secs van molt bé per fer barretes energètiques pels entrenaments llargs, fàcils de prendre i d'assimilació ràpida. Sí que és veritat que és convenient anar variant els aliments, dolços i salats perquè siguin millor acollits pel cos. Per exemple, prendre un batut, després un puré o caldo i entre mig barretes, en la varietat està l'éxit. 

Article interesant d'un triatleta d'irons que segueix la elimination diet: http://dietasaludablefitnessintegral.com/554/es-pot-augmentar-el-rendiment-esportiu-seguint-la-elimination-diet/
(En l'article s'explica què és la elimination diet, personalment ho trobo molt interesant, perquè trenca estereotips). 

Aliments nutritius i reconstituents: Sopa de miso, Sopa de pollastre amb verdures, purés amb puré d'oleaginosos (taronges: pastanaga i/o carbassa, vermells: remolatxa, verds: carbassó), amb un raig d'oli per sobre.

"Truquet particular": Quan tinc fet el puré li afegeixo, gengibre i pebre i també fruits secs variats, finalment li passo la batedora i el presento amb un raig d'oli per sobre.

La fruita es recomana prendre-la crua en dejú, és quan es poden aprofitar les seves vitamines. Recordeu, les vitamines no s'absorveixen, el cos no les sintetitza, serveixen perquè el cos assimili millor els nutrents dels aliments i per reforçar així el sistema inmunològic i metabòlic.

Salses: No totes les salses són dolentes, no ens enganyem. Salsa romesco, salsa pesto i les elavorades amb ingredients naturals, frescos, olis crus i fruits secs. Són molt recomanades per donar color, sabor i acompanyar els plats. Sempre acompanyant-los, no com a plat principal, per si un cas!!

Postres: La fruita cuita, com les pomes, peres, platans i tot tipus de compota són molt recomanables després dels àpets, són digestius (pel meu gust i per no tenir pujades i baixades glucèmiques, sempre sense sucres afegits).

El postre clàssic és el iogurt (poden ser de llet de vaca o cabra "més digestiva" o de llet vegetal "soja")

El pa sempre integral, d'espelta, kamut, alemany, cereals...
 
Primer esmorzar: M'agrada molt com a primer esmorzar prendre'm un batut, en el que li poso hidrats, proteines i greixos. Per exemple una fruita fresca (platan, alvocat, préssec...) cibada integral, blat integral sense gluten, formatge fresc, fruits secs, canyella i una llet vegetal a escollir al gust. Tot batut o simplement a cullerades, depén del temps que tinguem. 

Per mi és molt més fàcil batut i si està més líquid millor, perquè és més fàcil de prendre. És la dosi d'energia per 1h o 2 d'energia, després ve l'esmorzar fort.

Aquests són alguns truquets meus, no vol dir que li funcioni a tothom, tingeu-ho clar. Cadascú ha de trobar els seus truquets i la forma que li funcioni. Espero que pogueu treure coses divertides i interesants per la vostra vida. 

Per mi és divertit jugar amb els colors i amb les textures segons què et vingui de gust en cada moment. Els aliments crus són molt importants i l'alimentació natural també. 

Eviteu prendre pastes amb grasses trans, plats precuinats i industrials. El temps és valuós sí, però també ens dóna vida i la pot allargar. Bon profit, experimenteu i gaudiu de la cuina i la bona taula, això també us alimentarà!!
    
 
 

Duatló ciutat de Granollers

Avui ha tocat experimentar sensacions en terreny menys familiar, en l'àmbit del triatló. No ha estat una experiència de flors i violes però he lluitat per fer-ho el millor, això sí. A les 9 ha estat la sortida, d'un diumenge misteriós amb boira que poc a poc s'ha anat esvaint. Ja comptava que no estaria tant fi com l'any passat, ja que no li dono gaire importància a la bici, la faig com a complement i és clar, en aquest cas és una disciplina igual d'important que les altres si es practica el triatló i això s'ha fet palès.

He deixat la bici al seu lloc, amb cura i fixant-me on era. La primera sensació ha estat la foto de sortida, amb el magnífica participació d'una onada de triatletes i triatletas del Club Triatló Montornés un club que ens anima a tots els membres que hi som dins a gaudir d'aquest esport tant dur i sacrificat. Puc assegurar que existeix una ànima que de cohesió que ens fa únics i ens ajuda a treure el millor de nosaltres, gràcies a les dinàmiques d'entrenament, activitats que fem junts i els valors que compartim. 

Em sentia entre amics i ja sabía que avui era dia de patir, aspecte 1, que ja no m'agradava, però era el que havia escollit per saber de què aniria la propera experiència, la duatló del Prat per equips de la setmana que ve.

Bé, escalfament justet i sortida a tope, mirant el rellotge i corrent a 3'10" els primers 2km i petada al canto, com no, massa bèstia!! Regulant una mica per poder mantenir un ritme acceptable.

 Arribo a la bici i la trobo a la primera, bona noticia, en sortir m'havia oblidat d'obrir-me la tanca per posar-me les sabatilles, ho faig i se'm cau la goma, la poso i se'm cau 2 vegades, finalment surto. Agafo un bon grup, veig al Javi Martínez, al Jaume González i al Sergi Jurado em dóna alegría però no sé fins on podré aguantar, vaig treient el fetge per la boca, 1 volta i els perdo, agafo un altre grup, amb l'Iñaki Moret, que m'anima a enganxar-me i porta al grup com una bala, l'aguanto una volta i el perdo, la tercera volta sol, a la meitat agafo un altre grupeta i aguanto com puc, encara!! 

Finalment t2, surto i només puc dir, estoy rebentao!! em trobo al Manu Caro, al Joan Alarcón, l'avanço amb prou feina, ara ja és aguantar, però estic fastiguejat de tant esforç, arribo i 58'56" però no em compensa per tant patiment. Però que vols? penso dins meu, ja està bé, tot i així 2' més que l'any passat. 

Després d'aquesta matada quedava la part divertida, veure els nens com viuen aquesta experiència, que això sí em venia de gust. He pogut sentir la motivació d'aquests petits grans triatletes que m'han fet tornar boig amb l'entusiasme que desprenien. Un gust trobar-me amb Tomas Gámez i els seus fabulosos fills que són unes autèntiques bestioles, 1r i 3r de les seves categories dels T-bikes. I també als Rockets, molt espectacular.

Estic content de l'experiència però reconec que m'ha posat al meu lloc. Felicitar em queda a Iñaki Moret per ser el primer de la seva categoria, pel seu entusiasme i motivació. I en general a tot el Club per seguir endevant dia a dia amb tanta força i voluntad.

Com no també contentíssim de les fotos fetes per Susana Sánchez, ets una artista captant instants, tant importants per nosaltres. Moltes Gràcies.

Próxima estació Duatló del Prat. I ja després muntanya, que ja ve de gust, la mitja de la hivernal de Campdevànol m'espera. Fins aviat.

Cursa de Sant Vicenç de Mollet 2017

Comencem el 2017 amb la ja clàssica cursa de Sant Vicenç de Mollet. Amb l'objectiu de veure com estem en curses curtes i rapidetes, després de 2 anys seguits sense fer-la em venia de gust tornar a la cursa que em va motivar a començar a córrer en el 2010. 

No tenia estratègia, com sempre, no mirar el rellotge, córrer escoltant el cos i deixar-me portar acumulant bones sensacions i intentant acabar amb força i regulant per no perdre l'alegría. Fins arribar a deixar l'illa no m'he adonat que anava 3r, el Vallés Visió em perseguía, em sentia observat, sí que sóc important... En Jordi Martos m'anava al darrera i pujant als Pinetons m'ha avançat, dominant el 3r lloc. 

He arribat al pont de l'A7, entrada a Gallecs i he continuat regulat per sentir-me bé i poder apretar a les baixades, que m'encanta i se'm dóna bé, poder fer-ho em fa gaudir més. Ja he vist que no hi havia opcions d'avançar al 3r, estàvem fent una gran cursa, tant ell com jo i ara el més important era arribar amb decència. 

En la última pujada abans d'arribar a la pista he sentit que hi havia un que em seguia de prop però encara em quedava gas per defensar el meu lloc.

Arribo a la pista amb força per acabar amb un sprint, no molt contundent però suficient per sentir-me en forces i agrait de la feina ben feta, sobretot pel temps realitzat.

Per una banda m'he sentit agrait per mi per la gran marca que he fet i també pel 3r lloc d'en Jordi Martos. Sempre és una alegria poder veure un podi amb amics, Ivan Limia 2n i Jordi Martos 3r, ja sense esmentar el 1r d'Otmani, ja d'un altre planeta, ja ja!!

He pogut gaudir d'un 3r lloc de la meva categoria, no m'ho esperava, és un gran homenatge, als 7anys que fa que vaig córrer aquesta cursa per primer cop fent més de 50'. Si em diuen que arribaria un dia a fer podi ni m'ho crec, ja ja ja. Com no, també contentíssim del 1r lloc d'Eva Martos en el podi femení, ella ho viu i s'ho treballa dia a dia, sempre és un plaer trobar-te i compartir aquesta passió que ens caracteritza.

És un regal el podi de categoría amb Ivan Limia i Eva Martos, amics, companys d'entrenament i sobretot units per aquesta afició per córrer.
 

Finalment 34:41', 3' menys que el 2014, super satisfet per la progressió. Seguim avançant, pas a pas i acumulant magnífiques experiències. Super 2017. 

Ara ja amb ganes que comenci el nou projecte del 2017 equip XtrailMontseny. M'esperen 2 duatlons, du del circuit i du prat per equips i ja començarem en muntanya. Gràcies Jordi Truyols Smart training pel teu soport.
 

 

Per acabar l'any insuflada d'energia per començar el proper amb ganes!

Ohhh Ohhhh la Neorural!!! Ohhh la Neorural!! Ohhhh la Neorural!!!
Ha arribat la Neorural, aquest any després d'una època d'una mica de desmotivació. Per sorpresa en un cap de setmana una bufada d'aire fresc arriba, per 2 fronts diferents.

Per una banda entro a un equip de corredors de muntanya que em fa una gran proposta per començar a confegir el calendari de curses pel proper any. L'equip es diu XtrailMontseny team, properament us aniré informant. 
Per altra guanyo la neorural, emportant-me per damunt de tot una gran experiència, sentint-me acompanyat de moltes persones conegudes d'altres edicions, amics dels oju ke passu!!, organitzadors, voluntaris i supporters.

En especial haig de donar les gràcies a les paraules i l'apreci que m'ha demostrat el company de fàtigues dels primers quasi 20km, l'Aleix Cunillera, persones com tu són les que em fan sentir important de veritat.

També a tota l'organització per estar tant present i pendent de nosaltres, per les indicacions excelents i per tota l'alegria que han projectat per fer-nos divertir a nosaltres, sous la caña. Ens enrecordem de les vostres famílies quan de sobte en els últims km's ens trobem una pujada com el famós "corriol de la tieta" va parir quina tia amb més mala baba, no??? ja ja ja

He gaudit molt del recorregut, dur de collons els últims km's, amb la boja presència amenitzadora dels koalas i el Santi amb l'alegria que duia a sobre, pots estar conent amic, per la feina que t'has currat!!

Estic molt content de veure com l'amic Oriol Prat ha aconseguit el seu merescut i crec que somiat podi a la Neorural, cada any es supera una mica i això és de celebrar-ho, vas cada cop millor, te n'adones??

Arribar a meta és molt més que acabar una cursa, és la sabiesa que en podrem treure del coneixement que han aportat compartint amb nosaltres aquell recorregut. El conjunt d'emocions viscudes i l'alegria de poder haver gaudit un any més d'aquesta aventura amb les persones que ens han acompanyat. 

En veritat vosaltres sou els que em feu sentir important, les persones que sou al meu costat, que m'acompanyeu i amb la vostra companyia, paraules, gestos me n'adono de qui sóc i també de la vostra grandesa i de com d'importants sou per mi. Gràcies a tots i totes les que em feu costat, per deixar-me ser jo mateix i gaudir tant de fer el que m'agrada.

Entre elles gràcies al sr Jordi Truyols. Poder tenir el recolzament i la confiança que et fa sentir un mister que confia tant amb tu, que t'acompanya i et fa sentir important també t'ajuda i molt, a treure el millor d'un mateix. Jordi, tu tens aquesta virtut això és el que em vas transmetre des del moment en que et vaig conèixer. Gràcies pel teu soport!! 
http://jorditruyols.weebly.com/  


Un any més la Neorural s'ha superat, ohhh la Neorural, el rap de la Neorural és una caña!!

Després d'una ultra una marató es fa curta...

Bon día, algunes imatges em comencen a venir al cap després de la Marató del Montseny. Per començar recordo les paraules d'en Montxi, "vosaltres baixeu de 5h amb la punta de la cigala, em va fer gràcia però ja sabía que no era un joc de nens i ens ho hauríem de treballar. I així va ser, va arribar el dia i ens vam situar a la graella de sortida, Oriol, Adri Prat i un servidor, amb el temps just i trobant-nos amb tota la tropa, companys, colegues i els Oju ke passu que ens ho havíem proposat. Entre nervis i emoció començava l'experiència.

Jo em proposava que se'm fes curta, era el meu repte, però per això havia de saber regular per arribar més o menys sencer. Es va donar la sortida i nosaltres no érem al davant, havíem de posicionar-nos bé pel camí, per estalviar-nos taps. Tot anava bé, vaig apretar buscant un lloc avantatjós, testejant ritmes dels primers, darrera de Zaid, el primer corredor, però era massa per mi. Volia anar a un ritme ràpid però havia de poder mantenir-lo i no em sentia còmode corrent tant fort. Buscant la sensació de comoditat vam creuar 2 cops un riu i poc després vaig topar-me amb l'Oriol que m'avançava. 

Feia un dia gris, sense ploure i amb bona sensació de temperatura, almenys agradable per nosaltres, que no sentíem la calor. No em sentia gaire ràpid, més aviat lent, però sabia que havia de buscar bones sensacions, després d'un mes fent el mínim deixant enrere la Ultra Pirineu. Sabía que el volum fet per la prova de Bagà encara m'aportaria facilitats, encara que no molt gas, per això havia de reservar. Portava una setmana de refredat de mocs, que no acabaven de marxar i això tampoc em beneficiava. Vaig deixar-me portar pels paisatges boscosos i camins correguts en altres circunstàncies que em venien a la memòria.

Arribant a Sant Bernat em vaig recordar d'en Javier d'una ruta que vam fer pujant al Matagalls i després a les Agudes, també d'altres vegades que havia pujat, sol i acompanyat. Pujàvem al Matagalls per un camí entre la vegetació, boixos per tot arreu, pedres i desnivell, era el meu fort, a punt d'arribar a dalt em tornava a topar amb l'Oriol, eiii, com va? Oju ke passu, ja ja ja i arribem a dalt.




De sobte sentim un crit molt fort, aaaaaah!! Hi havia un noi a terra, què t'ha passat? El bessó se m'ha muntat!! L'Oriol li diu que demana ajuda, però jo sóc allà. M'aturo i li dóno mobilitat al peu perquè sé que així es va destensant, després li faig un petit massatge al bessó i em dóna les gràcies, sempre amb els ulls clucats, doncs no m'ha vist, però jo el veig millor. Continuo i de sobte em trobo amb aquests 3.

Quina alegría, em va fer moltíssima il·lusió, era un día gris, que qualsevol es queda a casa, però ells eren allà. Em vaig emocionar, mirant-los a la cara amb alegría, quins grans fans això és el que et fa sentir important.  

Continuàvem direcció Coll Pregon, era un dia gris, misteriós això li donava emoció al repte, hi havia molta gent per arreu però semblava que anéssim sols.

Seguíem enmig de l'espessor i d'aquell decorat de tardor que ens envoltava i ens feia conscients de l'època de l'any que transpiràvem. Era curiós però cada cop em sentia millor.

Arribats a l'avituallament del coll, seguíem cap a Sant Marçal, trobàvem grups de cecs corrent amb guíes fent petits trens agafats d'unes barres llargues, havíem d'estar atents, tots compartíem una experiència especial.

Vaig per la dreta! o Passa per l'esquerra! ho estàvem fent genial. Em sentia lleuger baixant direcció Sant Marçal, ràpid, en les corbes del camí i allà ens vam trobar al Santi i a la Rosa de la Neorural, cridant com bojos, ànim Esteve, molt bé! Quina alegría, que transmetien, perquè ells també gaudeixen veient-nos.

Arribats a l'avituallament, codony molt bo! cridaven els nens i això vaig fer, doncs el tastarem i de cop, beeeee, ja ja ja. Que divertit s'ho passaven alguns i jo també! Sabía que aviat tocava pujar muntanya amunt, quedaven 1000+ fins les agudes, vaig reservar una mica i a continuar. Vaig decidir menjar una mica més, el cos em demanava sòlid i em vaig empassar una barreta com vaig poder.

Quan ja arribava adalt de les Agudes vaig decidir prendre'm el gel que em van donar a la Ultra Pirineu, que pintava fort. De la marca Etixx amb ginseng, guaranà i cafeina. Sí, sí, era bo, però quasi rojo quan em va començar a pujar, vaig haver de respirar diverses vegades perquè va fer efecte de cop. Encara em quedava un petit tros fins el turó i baixar fort per recuperar el ritme de la pujada.

Va que ja ets dalt, ara només et queda crestejar fins el turó de l'Home i baixada! Arribats al turó em trobo al Montxi, va Esteve que tens a l'Uri a 2'30", buff, vaig pensar, ja no l'atrapo!
Què et sembla això de no haver de pujar al turó? doncs a mi perfecte, ja ja ja!!

Segueixo i ara venia la part divertida, córrer, córrer i córrer. M'encanta! començo a baixar i sento un darrera, ahh esto es lo que ayer subí en el km vertical! ostres i avui estàs aquí? tú sí que ets una màquina!

La baixada era pels camins estrets i densos del turó, semblants a la pujada al Matagalls, entre la vegetació, ràpid però controlant, amb girs i pedres però que ajudaven a frenar-se. Em sentia bé i m'agradava aquella sensació de lleugeresa que em permetia gaudir molt perquè m'adonava que havia fet molt bé la feina anterior, reservant per trobar-me bé baixant. Era l'objectiu!! 

Tot d'una arribo al penúltim avituallament i veig a l'Uri sortint. M'aturo a beure aigua i després isotònic, l'arbitra de la FEDME que hi havia allà em pregunta com estic. Jo li dic que vaig tranquil, que el què vull és arribar a meta i em diu que em veu amb molt bona cara, comparat amb molts que hi havia per allà. Segueixo i al cap de poc veig a l'Uri a la propera corba, em tiro per un petit barranc que donava al camí, què fots aquí, com ho has fotut això? He vingut a cantar-te les corbes, ja ja ja!

Segueixo i seguim, sé que haig de reservar una mica per arribar, em sento bé però ja noto que començo a flaquejar. Aviat arribem a l'últim avituallament, sortim i l'Uri cau, m'aturo i vaig a veure, segueix, no m'ha passat res! Segueixo i apreto una mica, hi ha algunes pujades i tinc ganes d'arribar, potser m'estic passant. Quines ganes d'arribar als rius per refrescar-me. No arriben, no arriben, fins que arribo! passo pel mig, avancem a un i ve una pujada, no puc tirar, buf, ara bé la bona!

Apareix l'Uri, ànim segueix-me que ja hi som! queden 800m, ens diu un home que era allà. Vaig esbufegant, jo darrere aquell amb qui vaig acabar l'anterior experiència a Bagà, qui ens ho havia de dir? Els meus pares i la Pepita, ànim campions que ja hi sou! Buf quasi no puc amb la meva ànima i arc d'arribada, ell arriba saltant, jo arrossegant-me, però content, el millor final que podíem esperar, 20 i 21 amb 4h 47mins. Baixar de les 5 hores va ser posible però esforçant-nos. Això és el que li donà valor!

Després de tot ens queda una gran experiència. I a la meta ens trobem amb l'Adrià, que s'ha hagut de retirar, la Berta i son pare, grans supporters. També en Karim el Hayani era allà, quina alegria tornar-lo a veure. Un petó dels meus pares i la Pepita són la millor medecina per recuperar-se, i ja veure'm quina serà la propera! Fins aviat!