Trail del Montseny "Els corredors trapelles entren en acció".

Hola amics, el dissabte 1 d'abril vaig deixar la meva feina a la piscina per anar a matar la perdiu al Montseny, on a part que no se m'havia perdut res, hi havia unes prediccions metereològiques fatals, aspecte molt divertit i pintoresc.

Feia prop d'un mes, em va venir de gust fer un equip per correr el trail del Monseny, doncs les experiències compartides valen molt més. Vaig buscar a 2 trapelles més, un d'ells, l'Aleix Cunillera, ja el coneixia i l'altre va ser questió d'unes trucades. El tercer corredor m'havien dit que era un corredor amb grans resultats però mirant per internet em vaig acabar de sorprendre, semblava que no estava molt fi, li deien "el keniata loco", de seguida que li vaig comentar va mostrar predisposició per participar a l'aventura. Era una experiència nova per ells 2 jo ja n'havia viscut una semblant amb en Didac Parrado i en Miguel Ángel Ortega a Emona el 2015.

Ens vam proposar com a objectiu poder gaudir de la cursa i si amb aquest pretext podíem, a més, aconseguir un resultat, doncs que això fos questió de l'atzar. La festa va començar fent la inscripció i decidint el nom de l'equip, al final clar i català "Corredors trapelles".

L'un sortia d'una galipàndria i l'altre no havia parat de competir, quan va arribar el dia les cames no li tiraven, les del Keniata Loco, però tot i així no ens podem queixar perquè per no tirar-li va complir ben bé el seu paper!! 

Ens vam plantar a Seva, recollint els dorsals el vaig conèixer amb l'Àlex Martínez, amb l'Aleix sí es coneixien, havien coincidit en algunes curses. Vam idear un pla i quan vam arribar a meta i en Jordi Gamito va aparèixer només volíem seguir-lo a veure què fèia i què podíem fer.

Sí, anàvem darrere, com si fos la nostra presa fins que va arribar un punt pujant el Turò de l'home que vam dir, aquesta no és la nostra carrera. Ens va passar l'Albert García i en Rafa Bethencourt amb molta força i ganes de fer-ho bé. Arbustos, rierols, els difícils corriols fins arribar a dalt de la muntanya. Nosaltres vam seguir el nostre camí arribant al cim entre els 5 primers i tenint clar el que havíem vingut a fer, gaudir de l'experiència.

Dalt el Turó ens trobàvem a l'avituallament amb Xevi Edo, el vaig abraçar i donar les gràcies per ser-hi, és algú que desperta molta alegría trobar-lo. Ja queia calabruix com si estiguessin abonant el camp i de sobte es va posar a nevar, quin espectacle, queien pallancs grossos del cel i anaven cuallant a terra. Ens sentíem afortunats de ser allà i ser protagonistes d'aquell espectacle davant nostre i no ens espantava, al contrari tot ho feia molt més emocionant.

Corredors trapelles tapats fins el cap passant per les Agudes

Anàvem pendent els uns dels altres i ara tocava baixar fins Sant Marçal. No era un camí fàcil estàvem atents de les pedreres i roques punxagudes, ens anàvem animant entre nosaltres i com a coneixedor del recorregut feia una mica de guía. Vam arribar molt bé a Sant Marçal, acabaven de posar l'avituallament i només hi havia fruita, ens aturàrem a fer un moix i decidits seguírem fins a Collpregón. La pujada es va fer una mica dura i només pensàvem en arribar a Viladrau. La baixada va ser molt agraida, baixant per una fageda, el bosc ple de fulles i rierols, el camí era tècnic però es podia córrer força, tot i així com que no teníem cap equip que ens fes pressió vam preferir anar més tranquils, gaudint d'aquell dia gris que ens permetia sentir els últims batecs de l'hivern al nostre voltant. Alguns corredors de XtrailMontseny ens anàven avançant, després n'hi havia un altre, intrèpid a les baixades que era molt difícil de seguir, tenia una gran traça i se'l veia gaudir de veritat.
El camí del castanyer de les 9 branques, em vaig enrecordar del Marc Villodres abans d'acabar l'any quan vam fer la primera expedició del track, quina aventura!!

Vam arribar a la pista on de seguida donava a una carretera que portava a l'avituallament, estàvem molt contents, som els 503 "Corredors trapelles" el primer grup. El que quedava, pujar a Sant Segimón i baixar a Seva era un recorregut que no coneixia i per mi va ser l'esclat de la primavera. 

Violetes al costat del camí, no sé si eren cirerers o ametllers florits per tot arreu i entremig grans castanyers gegants, era brutal, anàvem tranquils fent-nos a la idea que venia la última pujada i sí, va arribar. Era espectacular vam creuar un riu, com autèntics coneixedors del bosc, sense problemes, entre les roques. Vaig començar a córrer, tenia ganes i vaig deixar els meus companys enrere, plovisquejava, fort amunt i quan vaig arribar a dalt vaig començar a admirar el paisatge.

Només vaig ser capaç de fer una foto perquè anava mullat fins les orelles, tot i així era sensacional sentir com la muntanya era viva al nostre voltant. Va ser brutal vam arribar a dalt a Sant Segimon i en entrar a l'avituallament va començar a ploure torrencialment. Ens vam aturar i per dintre meu vaig donar les gràcies per haver-nos ensopegat allà. Figues, fruits secs, barretes, va ser un avituallament en tota regla, em va encantar i just en el moment precís. Vam seguir fins arribar veritablement a l'últim punt alt de la cursa i ja només quedava baixar fins a Seva.

Ho estàvem fent de nassos, molls com polls i amb una gran alegría, malgrat les cames ja no responien com al principi, vam seguir fent-nos costat. Em vaig adonar que aquells moments eren els importants per fer costat als meus companys i així ho vaig fer. Pendents d'ells i en companyia ens vam encaminar junts fins el poble de Seva.

Encara hi havia algun tram de roca mullada, tècnic on relliscàvem i per tant més valia que anéssim en compte perquè el que més volíem en aquell moment era només arribar a meta i si podia ser sent el primer grup, ja que ens ho havíem treballat tota la cursa.

I va arribar un moment que ja vam començar a trobar cases i quan entràvem al poble una família ens va començar a cridar des del seu balcó, nosaltres els responíem cantant i cridant com indis, va ser molt divertit, l'alegría de ser allà es respirava en l'ambient. El poble ens donava la benvinguda.




Després de girar en una corba, ens vam topar amb la linia de meta, ens vam agafar els 3 per entrar plegats i amb gran satisfacció de concloure la proba, quina gran experiència havíem viscut!!! Quan vam dir que érem el primer grup ens van posar una cinta i ens van tornar a fer entrar, sempre m'havia fet il·lusió arribar amb la cinta i aixecar-la va ser molt divertit.

Així és com vam arribar

Mullats fins el fetge vam anar corrent a agafar les motxilles per gaudir de la merescuda dutxa calentona i treure'ns el fred de sobre. Després vam poder gaudir d'un merescut dinar de germanor compartint la jugada amb en Rafa Bethencourt, segón corredor i Albert García, tercer. També vaig tenir el privilegi de comentar la jugada amb en Jordi Gamito, això més tard i de donar-li l'enhorabona pel magnífic temps 3:45, una hora menys que nosaltres, és un gran resultat, per ell un entrenament el més ràpid que va poder. És curiós i realment de valorar que un professional com ell és, es dediqui a ser paleta i pugui arribar a estar al nivell en que està convinant l'exigència de l'entrenament amb la seva vida personal i professional, per treure's el barret!!

Donar les gràcies em queda a aquest parell pel seu gest de poder acompanyar-me en tal experiència, la recordaré per temps 


Gràcies a totes les persones que ho feu possible, m'acompanyeu i m'ho poseu fàcil en el meu dia a dia.

Gràcies a aquest parell per fer realitat aquesta experiència, me'n recordaré per molt de temps.



Estic molt content d'haver conegut i parlat amb Rafa Bethencourt, que va saber gestinoar molt bé la cursa. Igual de veure de prop el nivell que està agafant l'Albert García.

Gràcies a Land per ajudar-me amb la roba, vaig anar vestit amb Thermoland Clothes. Rova termoreguladora, mantén l'escalforeta del teu cos, expulsant la suor cap enfora i sense deixar gens de mala olor gràcies a la filatura de plata. 

Gràcies a Jordi Truyols Smart training pel seu soport amb els entrenaments.

Seguim assaborint el camí, fins aviat!!

De furgo al Congo: El boig derrapador de la nit.

Un cap de setmana més hem pogut gaudir en companyia de l'amic Yeray a una cursa local com és La mitja de Vall del Congost 2017. Vam dubtar si anar-hi a dormir, però la veritat és que al final el que es valora és l'experiència, no? Doncs cap allà vam anar a petar de cap... 

 Yeray i jo a l'entrega de premis, a l'ombra x no fregir-nos

Ell em va delectar amb el sopar, amanideta d'arròs integral amb fruita, hortalisses fresques, llavors, fruits secs, tonyina, taquets de pernil i esticks de cranck. Jo vaig posar els postres, flams de formatge fresc i ja ho vam tenir tot. Un passeig per reconèixer la sortida i au, a dormir. 

Deu ni dor el moviment nocturn al costat de la carpa habilitada al pavelló, de cotxes i carabanes només n'hi havia 2, però de noctàmbuls una pila donant guerra. Jo em vaig quedar clapat aviat, però al pobre Yeray li van donar la nit. Sobretot el tiu que va venir 3 o 4 cops a fotre una recta apretant amb el cotxe derrapant a una glorieta i tornant a marxar per repetir al cap de poc, quin crack, va estar a punt de cambiar la furgo de lloc per gaudir d'una mica de pau. Altre ocasió buscarem un lloc més tranquil, hem après la lliçó!!

A les 7 ens llevàvem, per començar a les 8:30. L'esmorçar també el portàvem de casa, jo cereals, fruits secs, un platan amb llet de cibada i un te que m'he pres en un bar. Ens trobàvem amb l'altre company Oju ke passu, en Miguelow i escalfàvem junts fins poc abans de la sortida. A la línia de sortida ens trobem amb en Soley i també en Xavi Prims, un gran a la cursa en uns principis i al circuit Arcs. També amb en Joan Caldentey, aquesta joventud ho viu amb una alegría que dóna gust. I com no, a la incomesurable companyia, en aquest cas fent de supporter d'en Robert Sayol.

Previ a la cursa i compte enrere

Surt la cursa i marco ritme davant, a ritme alegre però sense abusar, fins a l'entrada del corriol de pujada quan m'avancen com cabretes els primers, vaig a fer la meva cursa, intento aguantar-los, però penso que si haig d'arribar ja arribaré, però vull gaudir!!

 Sortida de la cursa a tota pastilla

De moment feina a la primera pujada amb 2 corredors més tantejant el terreny, al final de la segona i més forta pujada, km 9 ja em posiciono 6 i vaig fent el meu ritme, buscant sensacions, corrent sentint-me segur i a gust en el meu medi. Quines ganes que tenia de muntanya!!

Em sentia bé, molta baixada de cop, però també trams molt bonics amb pista però també corriols tècnics i altres estrets i tancats voltejant la muntanya, dels que et fan sentir-te part de la muntanya, perquè sembla que hi ets dins. Riu, riu, riu i més riu, no sé com ho faig però no m'he mullat ni els peus, serà que no toco a terra, volo ja ja ja, després més pujadeta, que quan venia era continua i anaves sentint aquesta mena de sensació de ser acollit per aquell indret humit i efervescent de primavera que començava a esboçar-se amb l'olor a farigola i els colors i les flors.

Arribant dalt de la penúltima pujada bons ànims, va que això torna a canviar, avall i gaudir fins abaix corrent de puntetes a cámara lenta sentint el control i l'equilibri del propi cos com adaptant-se a la superficie, més aviat pedregosa de l'entorn. Arribats a la pista quedava la pujada de la "muerte" i sí, que divertit!! Es veia un passadís de pedra estret, com si anés cap el cel que no sabies ben bé quan acabaria, va última pujada de la mitja!!


Arribats al cel ja només quedava baixada, allà es creuaven els itineraris de la mitja i la marató, animat fins la sacietat, és l'Esteve!! era la mare d'un amic, ànim va, ànim vas molt bé!! aquests moments són els que et fan sentir important quan veus que la gent et coneix i vol compartir amb tu aquella alegria de veure't allà. Pura energía i aliment de l'ànima!! 

Aquesta imatge és un obsequi de l'animadora

Baixant ràpid però controlat amb ganes d'arribar i amb molt bones sensacions. Arribats abaix, pont i tros urbà fins a meta, molt satisfet, arribant amb alegría i força, no es pot demanar més!! Finalment 6e de la general i 2:11:01. Després relacions públiques amb els companys trobats i els animadors. Grans troballes!!

Joan i jo a l'arribada

  Joan, Robert i jo xerrant a l'arribada

Avui ha estat el meu debut en cursa amb Land Clothes, ho he fet amb una samarreta mallot de trail de màniga curta i cremallera. Ajust i comoditat total, ni fred ni calor, sensació molt agradable i fina a la pell, recomano no posar impedibles pel dorsal, millor portadorsal, errada meva. A les cames pantaló malla, comoditat, protecció i frescor a la vegada amb prestacions. A les butxaques de la cintura hi he posat una ampolla de 250ml perfecte, un gel i després els guants i el buf, prestació estratègica i ben fixada al cos. Moltes gràcies per la vostra ajuda Land Clothes, ho valoro amb molt de gust. També donar les gràcies a Jordi Truyols per adaptar-me els entrenaments i dornar-me els seu soport sempre.

I en aquest cas felicitar a l'organització pel marcatge perfecte i el preciós recorregut que ens han ofert a la mitja, enhorabona Vall del Congost. I a tots els que estan al nostre costat i ens ajuden a seguir millorant i a viure aquestes experiències de forma autèntica.

Fins aviat, la propera el trail del Montseny, us explicaré el nostre plantejament properament, no té desperdici, ens espera una nova experiència en companyia!!